DESCOBREIX PORRERES


 

Què veure

CULTURA I PATRIMONI

 

   > Església parroquial de Porreres

   > La Rectoria

   > El Centre Catòlic

   > L'oratori de l'Hospitalet

   > Església de sant Felip Neri

   > Creus de Terme

   > Oratori de la Creu d'en Nét

   > Molins

   > Monti-sion

   > Es Pagos


Església parroquial

 

L’església parroquial de Porreres es dedica a la Mare de Déu de la Consolació. Les referències més antigues (un document de 1242, i la Bul·la d’Innocenci IV de 1248) parlen de l’església de Sant Joan de Porreres, com a sufragània de Felanitx. El 1277 aquesta església ja tendria la categoria de parròquia, ja que el seu capellà, Mn Arnau Rossell, apareix amb el títol de rector. Sembla que el primer temple es construí en el solar de l’actual oratori de l’Hospitalet. La localització en el solar actual, al llevant de l’àrea de la vila vella, data de final del segle XIV, quan s’edificà un temple gòtic amb sis capelles laterals. L’edifici actual es començà a construir en 1667, segons projecte del mestre N. Oliver, i a iniciativa del rector Gaspar Llompart. El campanar es començà l’any 1705, la nau es va acabar l’any 1714 i posteriorment s’anaren enllestint les capelles i l’ornamentació. L’estucat i la reforma de la volta daten de 1797.

 

La façana principal configura un parament quadrangular, molt desornamentat, dividit per quatre línies d’imposta, amb un rosetó amb motllura helicoïdal en el terç superior, i el coronament completament llis. El portal major mostra la llinda i els brancals motllurats, emmarcats per columnes de tradició coríntia sobre plints i un entaulament amb cornisa coronada per un frontó que dissenya un medalló amb un relleu de la Mare de Déu. A la dreta del portal, destaca el monument, inaugurat en 1949, dedicat al bisbe Pere Joan Campins (mort el 1915), que va ser rector de Porreres.

 

El campanar s’aixeca a la part dreta del temple; és de secció quadrada, amb set cossos, els dos superiors amb dos arcs ogivals per costat, i un pinacle piramidal al coronament.

 

L’interior és d’una sola nau, de planta rectangular amb capçalera absidal, coberta de volta de canó peraltada dividida en vuit trams i d’un quart d’esfera en forma de copinya al presbiteri. Té set capelles a cada costat i la tribuna del cor als peus de la nau. L’alçat mostra pilastres amb capitells de tradició coríntia. El presbiteri té un retaule barroc, datat al 1762, obra de Josep Sastre, que conté les imatges de la Mare de Déu de la Consolació, de sant Joan Baptista i de sant Joan Evangelista, a més d’un àtic amb la pintura de sant Pere i un coronament amb l’escut de la vila.

 

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la del Betlem, on destaquen uns personatges de la vida popular, datats cap a 1790; la de Nostra Senyora del Carme, amb diferents pintures als costats; la de les Ànimes, presidida per un santcrist barroc i un retaule de 1752; el portal lateral, amb l’orgue al capdamunt; la de sant Antoni Abat, amb un retaule barroc molt auster, possiblement de l’església antiga; la del Sant Crist, d’estil barroc; i la dels tres Arcàngels, amb el retaule barroc, de principi del segle XVIII, obra de Domingo Ferrer.

 

A les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli tenim: la del baptisteri, datada al 1894; la de la Sagrada Família, amb un retaule barroc; la de sant Sebastià, amb una imatge de sant Bartomeu i una de sant Vicenç de Paül; la de sant Josep, amb la imatge del titular obra d’Adrià Ferran, de principi del segle XIX i una imatge de la Mare de Déu Morta a la predel·la; la capella fonda o del Roser, de planta octogonal, amb coberta en forma de cimbori rectangular i dues capelletes als laterals; la de sant Roc, amb el retaule, barroc, que es treballava l’any 1726; i la de sant Vicenç Ferrer, que podria datar del segle XVII, provinent de l’església anterior. Hi ha també una roda de campanetes, de 1701.

 

El tresor de la parròquia conserva diversos objectes litúrgics de gran valor: una arqueta per a la reserva eucarística (finals del segle XIV), la creu processional gòtica (segle XV), obra d’Antoni Oliva, el reliquiari gòtic i la custòdia neogòtica, feta per l’orfebre Fuster el 1864. També és destacable el cadirat gòtic del cor, procedent de l’església de Sant Francesc de Palma, obra de Macià Bonafè (1447-55). El temple conserva una Mare de Déu gòtica, en fusta tallada, obra de Gabriel Mòger II, de principis del segle XVI.

 

La Rectoria

 

La Rectoria, datada en el segle XVIII, presenta una façana de dues plantes d’alçat. A la planta baixa, el portal forà s’aixeca sobre quatre graons i mostra una llinda amb motllures lineals, mentre que els brancals presenten estries verticals; el conjunt apareix inscrit dins el perímetre d’un portal rodó, potser indici del portal anterior a les obres del segle XVIII. A més de finestres rectangulars, a l’esquerra del portal observam una capelleta amb una creu de fusta. Al primer pis hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, sostinguts per dues columnes exemptes, amb èntasi, i dues pilastres embegudes en els laterals; en el centre de la pareteta de protecció hi ha un medalló amb el relleu de sant Francesc. L’interior, a més d’obres d’art religiós, conté l’arxiu parroquial.

 

El Centre Catòlic (C/ Bisbe Campins, 13)

 

És un edifici regionalista, que data de 1935, de dues plantes d’alçat. La planta baixa mostra tres grans obertures d’arc rodó de la qual la central comunica amb l’escala d’accés a l’edifici. El primer pis configura també tres obertures, a manera de finestres balconeres; però només la central apareix emmarcada per un arc rodó, que també engloba una finestreta semicircular, ja que les laterals s’inscriuen en un espai rectilini, amb llinda; el balcó que presideix aquest pis presenta una barana de balustres, excepte en el cos central, on s’identifica la inscripció “Centre d’Acció Catòlica”.

 

El coronament de la façana mostra una decoració vegetal en els extrems, sengles balustrades en els eixos de les obertures laterals i, en el centre, un frontó corbat que engloba tres arquets de mig punt; l’escut de Porreres apareix en els extrems del coronament. L’interior actualment es dedica a restaurant i conserva l’escenari per a representacions teatrals.

 

L'oratori de l'Hospitalet

 

Va ser la capella de l’antic hospital de la vila, que apareix documentat per primera vegada en 1457. Abans, però, segons una hipòtesi, va ser la seu de la primera església de Porreres, documentada el 1242 (a les obres de restauració realitzades en el 1879 aparegué una taula gòtica que representava els antics patrons de la vila, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista). L’edifici fou restaurat el 1655 i el 1879.

 

La façana té un portal de llinda, sense ornamentació, i una claraboia circular més amunt. El coronament és una testera triangular, sense ornamentar, amb una creu com a remat. El lateral esquerre es troba adossat a un edifici modern. Té planta rectangular, amb coberta de volta de canó a l’interior, mentre que a la sagristia, la coberta és de creueria.

 

Casa Bel·la (C/ de l’Hospital, 9)

 

Era l’antiga escrivania de Porreres, documentada en el segle XV. Té un alçat molt baix, amb planta baixa i porxo (evidenciat per una finestra a la dreta de la façana). El portal és de llinda, amb un nínxol d’arc ogival motllurat, actualment buit, i finestra quadrangular atrompetada a la dreta. Té una volada de pedra que aguanta dues filades de teules.

 

La Quartera(C/ de Nunó Sanç, 1)

 

Aquest edifici, conegut popularment com sa Cortera, és una casa d’origen medieval, de dues plantes d’alçat i un portal de llinda, amb un frontó triangular, amb l’escut de la família Llompart. A l’esquerra hi ha una finestra i dos travessers de fusta. El seu nom indica que antigament es destinava a magatzem de gra.

 

Església de Sant Felip Neri (C/ Sant Roc – C/ Passaratx)

 

Es tracta del temple de la congregació de l’Oratori, construït entre 1886 i 1911, en uns terrenys cedits per Mn Joan Barceló Móra. La titular de l’església és la Immaculada Concepció. El projecte és de Pere d’Alcàntara Peña, amb la intervenció de Joan Sureda, autor del frontis.

 

La capella té una única nau, coberta de volta d’aresta, amb llunetes, i quatre capelles laterals amb coberta de volta de canó. En el creuer hi ha una cúpula. El Sant Crist és la mateixa imatge que presidia el convent de Sant Domingo de Ciutat. Es conserven obres pictòriques de Vicenç Furió i de Llorenç Cerdà.

 

Creus de Terme

 

Hi ha un total d’onze creus dins les terres porrerenques si comptam entre elles els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion. Totes tenen un gran valor històric i artístic però, lamentablement, algunes no es conserven en l’estat que seria desitjable. En podem citar alguna, con la creu des Pont (s. XV), la creu de la Marina (s. XV- XVI), o els diferents Goigs de la pujada a Monti-Sion (realitzades entre els segles XV i XVII).

 

Oratori de la Creu d'en Nét

 

L’oratori de la Creu d’en Nét és un temple situat al costat del cementiri de la vila de Porreres. Conserva al seu interior una creu que va ser aixecada en memòria de Mossèn Nét, rector de Porreres, del segle XVI o XVII. L’església fou construïda el 1772.

 

Molins           

 

Fins a 36 torres de molí es localitzen dins el terme de Porreres, i a més es tenen notícies d’altres quatre edificacions que foren derruïdes. Deu d’aquests molins es troben al mateix nucli urbà i quasi la meitat dels molins són emprats com a habitatge. Tipològicament la majoria son torres de molí amb base. Alguns, com el molí des Pont o el molí de Son Gornals, conserven encara alguna mola, però en la majoria de casos no existeixen restes de la maquinària. Pel que fa a les dades de construcció, sembla esser que el més antic és el molí d’en Recó, que pertany al segle XVII. La majoria foren edificats durant els segles XVIII i XIX i abandonats a principi del XX.

 

De les 36 edificacions que hem citat, se’n poden destacar el molí d’en Tòfol i el de n’Amengual al nucli urbà, i el molí des Recó, el molí de Son Mora, els molins de ses Talaies, el molí de Son Gornals i el de Son Porquer, a fora vila.

 

Monti-sion

 

La fundació del santuari data del 1498, dedicat a la Mare de Déu de Monti-sion, amb reformes al llarg del segle XVIII, que afectaren l’església i l’ornamentació. En el col·legi de Gramàtica, datat en 1530, s’hi ensenyava gramàtica llatina amb la finalitat de poder ingressar a l’Estudi General Lul·lià, posteriorment Universitat Literària. Es clausurà el 1835, a partir del canvi de sistema a l’ensenyament. Entre 1850-55 hi hagué una comunitat de missioners, dirigida per monsenyor Cabrera. Des d’aleshores la custòdia del santuari restà en mans d’un donat. En 1892 hi hagué noves obres de restauració.

 

El santuari es troba en el cim del puig homònim, de 245 metres d’altitud, que fa part del massís de Randa, concretament a la serra de sa Mesquida. Una escala condueix des de l’exterior a la façana de llevant, on hi ha el portal forà, d’arc rebaixat que condueix al vestíbul, amb volta rebaixada. Del vestíbul, un portal de llinda, coronat per un nínxol amb una imatge de la Mare de Déu, comunica amb la porxada interior i amb el claustre. Aquest és porticat i de planta pentagonal irregular, cosa única a Mallorca; en el centre del pati hi ha un regruix de perímetre quadrangular que configura una esplanada que marca l’aljub o cisterna; enmig en destaca un coll de cisterna de secció hexagonal, amb una pica i el corresponent bastiment, de ferro.

 

El temple se situa a l’ala nord, i presenta una façana amb portal de llinda; el cos superior mostra un rosetó i tres obertures de mig punt, amb un campanar de paret al coronament. L’interior és de nau única, amb dos trams i presbiteri (sobre tres graons) i dues capelles laterals als costats. La coberta és de volta de creueria, sostinguda per mènsules i amb els trams separats per arcs apuntats. El retaule major té cambril, amb un retaulet neogòtic inserit en un arc rodó ample, que conté una imatge gòtica de la Mare de Déu de Monti-sion, tallada en marbre, amb un escut a la part inferior, possiblement de la família Dusai, benefactora del temple. A l’esquerra hi ha la sagristia, que encara conserva ex-vots o promeses a la Mare de Déu.

 

L’antiga aula de gramàtica es conserva al lateral de ponent. Té un portal de llinda i, a la vora, el relleu d’un tinter i un quadern amb la inscripció Dilicit Dñs portas Sion dil. Dñs portas studiosorum. A la sobrellinda es troba l’escut de Porreres. L’interior és una estança rectangular, amb coberta de volta de canó, amb tres arcs amb pilastres llises i pedrissos adossats a la paret. A la dreta de l’església, després d’un vestíbul, amb la cuina a la dreta, hi ha el refetor o menjador, que conserva tres trams de volta d’aresta i, a l’esquerra, es pot observar una pica d’aigua sostinguda per una mà. Segons l’Arxiduc, “hi ha 12 estances per als estudiants, amb cambra amb mitjanada i una petita cuina, lavabo i penjador de roba; damunt la cambra hi ha un lloc per a la conservació de llenya; fins a vuit estudiants dormien en cada una de les cambres. Altres allotjaments es destinaven als professors i als servents, en total unes 20 cambres».

  

Es Pagos

 

Situat a la carretera de Porreres- Vilafranca, a prop de la possessió de Sant Martí i al capdamunt d’un turó alterós. Al 1564 pertanyia a l’honorable Ramon Nicolau (des Pagos) i hi havia cases, amb celler i molí de sang, una guarda de 275 ovelles i una guarda de vint pagos o paons, informació sens dubte relacionada amb el nom de la possessió, ja que, a més a més, aquestes vistoses aus eren objecte de caça furtiva. També hi havia dos esclaus. Al 1661 era de Margalida

Nicolau. Al 1863 era propietat de Felip Villalonga-Mir.

 

La façana és de tres plantes. El portal forà és d’arc rodó, coronat per l’escut dels Villalonga-Mir, de marbre. A ambdós costats del portal, s’obri un conjunt de portals, amb l’alternança d’obertures de llinda i d’arc rodó. Sobre cada un dels portals laterals, hi ha un terradet. La segona planta mostra un total de set finestres, totes balconeres excepte la central, sobre l’escut. El porxo presenta set finestrons apaïsats.

 

L’entrada o vestíbul té coberta de creueria i distribueix diversos portals de llinda. Un arc rebaixat condueix a la clastra. A la banda dreta, hi destaca el coll de cisterna, de secció octogonal, i amb el relleu d’un paó o pago al ferro. Més a la dreta, hi ha el celler, una gran estança de volta, amb bótes congrenyades. A l’esquerra, hi ha la casa dels amos. Davant l’entrada, es conserva un rústic colcador.

 

La capella presenta un tram de volta de creueria helicoïdal, amb clau de volta amb l’escut dels Villalonga-Mir, i, al presbiteri, coberta de volta rebaixada. Presideix l’estança un retaulet dedicat a la Immaculada.

 


Galeria d'imatges