Ruta Juniperiana

  •  Museu-casa pairal de Juníper Serra
  • Convent de Sant Bernardí

 

Museu-casa pairal de Fra Juníper Serra 

 Aquesta casa està situada en el número 6 del carrer del Barracar Alt. Miquel Serra, després conegut amb el nom religiós de fra Juníper, nasqué l’any 1713 a la casa dels seus padrins paterns, situada a fora vila i als cinc anys, es traslladà amb la seva família a aquesta casa. La casa fou comprada l’any 1930 pel Rotari Club, per 22.000 pessetes, i la regalà a l’ajuntament de la ciutat de San Francisco. Des de l’any 1981, és administrada per la Societat d’Amics del Pare Serra. Constitueix un habitatge representatiu dels petits propietaris pagesos del pla de Mallorca dels segles XVII i XVIII.

 

Té una façana de dues plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó adovellat, i compta amb una finestreta al primer pis, amb ampit. Una placa a l’esquerra del portal recorda l’evangelitzador de Califòrnia: “Casa solariega del V P Fray Junípero Serra OFM Apóstol de California. 1713-1784. El Ayuntamiento y pueblo de Petra”.

 

L’interior mostra un sòl amb un senzill emmacat central amb decoració geomètrica. Un arc rebaixat de petites dimensions s’obre en la paret mestra que separa els dos aiguavessos. La cuina es situa en el segon aiguavés, a l’esquerra. Al corral, hi ha un forn de pa. Del primer pis, molt senzill, en destaca una cambra.

 

Al costat de la casa pairal, al fons d’una carrera, es troba el Museu de Fra Juníper Serra, creat l’any 1959 pels Amics de Fra Juníper Serra. El portal forà és d’arc rodó, amb un carcanyol que mostra l’escut de la família Serra i una creu. Hi ha una porxada amb dos arcs rebaixats, així com un coll de cisterna de secció quadrangular. La campana prové de la Missió de Santa Bàrbara del Camino Real (Califòrnia).

 

A l’interior, la planta baixa es dedica a museu de la vida i obra del beat, amb algunes sales que contenen documentació escrita relacionada amb la seva vida (sermons, cartes...), així com informació gràfica del món americà que recorregué (mapes, pintures, gravats...). La sala de les maquetes, a l’esquerra de l’entrada, conté les maquetes de fusta de les missions fundades per fra Juníper. Una escala en escaire condueix al primer pis, on destaca la sala de les pintures, com la del martiri de fra Lluís Jaume. En aquesta planta també hi ha una biblioteca especialitzada en la figura del beat Juníper.

 

Convent de Sant Bernardí

El convent de franciscans observants de Sant Bernadí de Sena fou fundat l’any 1607, per iniciativa del pare Pere Santandreu, guardià del convent de Sant Francesc de Palma i natural de Petra. Immediatament es construí un primer temple, l’espai del qual correspon a l’actual capella de Betlem. El 1657 es començà a bastir l’església i les obres, dirigides pel mestre d’obres Francesc Oliver, acabaren el 1677. A finals del segle XVII s’enllestí el claustre i la major part de les dependències del convent.

 

A la primera meitat del segle XVIII, hi estudià fra Juníper Serra. La comunitat religiosa fou exclaustrada amb la desamortització de 1835 i foren venudes bona part de les dependències conventuals. El 1969 els franciscans menors tornaren al convent, amb un espai sensiblement reduït.

 

L’església conventual, de tradició renaixentista, té un portal major amb arc de mig punt a la façana principal, absis de murs convergents i volta cassetonada. Als laterals, hi ha els nínxols que ocupaven sengles imatges de sants franciscans, avui desaparegudes. A l’esquerra de la façana s’alça el campanar, de secció quadrada. L’antic portal del convent, de llinda, se situa a l’esquerra de la façana del temple.

 

L’interior presenta una nau, amb coberta de volta de canó i sis capelles laterals, obertes amb un arc de mig punt. El presbiteri, de murs convergents, acull el retaule major, de 1721, presidit per una talla de la Immaculada, amb sant Joan de Capistrano i sant Jaume de la Marca als laterals i sant Bernadí, titular del temple, a l’àtic.

 

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de les Ànimes o del Sant Crist; la de santa Clara; el portal lateral; la de sant Antoni de Pàdua; la de la Mare de Déu dels Àngels i la de sant Bonaventura. Al costat de l’esquerra o de l’Evangeli, hi ha la capella del Betlem, la del Beat Ramon Llull, la de l’antic orgue, la de sant Francesc (amb retaule obrat per Gaspar Oms Batle al 1723), la de sant Dídac o de Sant Salvador d’Horta, i la de santa Rosa de Viterbo, amb una imatge de sant Miquel a l’àtic. Tots els retaules són barrocs.              

 

La sagristia conté una pica rentamans amb una imponent decoració barroca i amb la data de 1727. Hi ha també un museu dedicat a exposar objectes de culte i a recordar les missions californianes del beat Juníper Serra. Del claustre només es conserven alguns vestigis i uns arcs corresponents a la reconstrucció parcial que féu l’arquitecte Gabriel Alomar. A l’antic corredor d’accés a les estances conventuals, es conserven unes interessants pintures murals.

 

Davant el convent s’aixeca un monument que commemora el bicentenari del naixement de fra Juníper Serra. Les quatre rajoles que decoren la peanya representen diversos motius de la vida del franciscà petrer: la primera, en el convent, vora la casa familiar; la segona, de missioner, en acció de predicar; la tercera, en el moment de rebre la comunió, abans de morir i la quarta, la missió de San Carlos Borromeo, on va morir.


Galeria d'imatges


Localització


Documents/enllaços