Església parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora

L’any 1236, l’església parroquial de Santa Maria de Canarrossa fou erigida en l’alqueria de Costitx, devora les cases d’Arnau de Santacília. Però, com que estava situada en l’extrem nord-est del districte, l’any 1238 perdé la categoria parroquial en benefici de la de Sant Pere de Sencelles. Malgrat tot, Arnau de Santacília aconseguí mantenir el temple de Costitx com a oratori amb oficis religiosos dues vegades a la setmana.

 

El 1672 es creà la vicaria in capite de Costitx. El temple actual s’inicià l’any 1696 i s’acabà el 1772. Entre 1775 i 1779 l’escultor Bartomeu Picornell obrà el retaule major antic. El 1913 la vicaria assolí la categoria de parròquia.

 

La façana és un parament llis, amb el portal major, de llinda i amb brancals en forma de pilastres estriades. En el sobreportal hi ha un nínxol que acull una imatge de la Mare de Déu. Més amunt hi ha un rellotge de sol i una claraboia atrompetada. La testera no té decoració i marca la caiguda dels aiguavessos. El campanar sobresurt de la part de la capçalera, al lateral de l’Evangeli, en dos cossos de secció quadrada, a més d’un coronament amb un arc ogival a cada lateral i remat en forma de tres cossos piramidals.

 

L’interior presenta una nau de planta rectangular dividida en cinc trams amb coberta de volta de canó amb llunetes cegues. El presbiteri mostra una coberta d’un primer tram de volta de canó i un segon d’un quart d’esfera. El retaule major, de 1961, és d’estil classicista i presenta quatre columnes de jaspi mallorquí i frontó sobre un arc de mig punt obert al cambril, que, conté la imatge de la Mare de Déu de Costitx, una talla gòtica policromada, sedent. També hi ha, a l’esquerra del presbiteri, el sepulcre, de Margalida Amengual i Campaner (1888-1919). Més amunt, hi ha un llenç de la Fugida a Egipte i, a la paret de la dreta, una altra pintura de santa Rosa i la Mare de Déu. A la part superior de l’arc toral, que separa el presbiteri de la nau, apareix una cartel·la amb el relleu de la Mare de Déu i la data de 1701, data de la construcció de l’arc.

 

A la dreta del presbiteri es troba la sagristia, amb dos trams de volta de creueria i nervadura helicoïdal, mentre que a l’esquerra, una estança serveix d’arrencada de l’escala del cambril. Acull un retaulet manierista de la Mare de Déu del Roser, obra de Francesc Vallespir, amb una pintura amb la Mare de Déu donant el rosari a sant Domingo i a santa Catalina de Siena; envolten l’escena dotze medallons dels misteris del Rosari, completats amb els tres de la predel·la. També es conserva un llenç barroc amb l’episodi de la Trobada de la Mare de Déu, que antigament cobria la rotació del nínxol de la imatge mariana.

 

El cor conté un orgue procedent de l’església de Sant Jaume de Palma, instal·lat al lloc actual l’any 1835 i restaurat el 1987.

 

Les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli són: la del Baptisme, amb la pica baptismal de pedra amb cobrepiques piramidal de fusta; la del Cor de Jesús; el tercer espai acull el portal lateral, amb un retaule reubicat a la part superior i un medalló d’un sant bisbe; la de sant Llop, amb un retaule reutilitzat, amb l’anagrama de Maria i símbols de la Immaculada; la de sant Josep, amb retaule barroc amb la imatge de la Mare de Déu Morta, del segle XVIII, a la predel·la, i una escena de Sant Jaume a la batalla de Clavijo a l’àtic.

 

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la primera acull l’escala del cor; la de sant Antoni Abat; la del Sant Crist, sense retaule, i amb un vitrall datat al 1967; la de sant Sebastià, amb la imatge del titular dins un nínxol, i la de la Mare de Déu del Roser, amb una imatge de la titular.


Galeria d'imatges


Localització