MUNICIPIS DEL PLA




La zona del Pla de Mallorca es troba conformada per catorze municipis (Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany) que es cohesionen i s’uneixen per l’acció, sobre tot, de dos factors comuns fortament marcats: la geomorfologia i l’agricultura.

 

La comarca del Pla ocupa la zona central de Mallorca, a la depressió situada entre les alineacions muntanyoses de la Serra de Tramuntana i les serres de Llevant. La geomorfologia modela un paisatge que, malgrat el nom de la comarca, no és precisament de planura horitzontal. Per contra, cal destacar un relleu aturonat, amb l’existència de diferents puigs que ofereixen unes panoràmiques espectaculars sobre la comarca, com és el cas del puig de Randa. A més a més, alguns d’ells es troben protegits per la llei d’Àrees Naturals i d’Especial Interès, com ara el Puig de Bonany.

 

L’altre factor comú és el de la dedicació a l’agricultura. Al Pla, els cultius dominants són els cereals, els fruiters no cítrics i els farratges. Malgrat l’agricultura ha experimentat una gran recessió, a les terres del Pla de Mallorca podem trobar una remarcable quantitat de possessions.

 

Geografia

 

La comarca del Pla assoleix els municipis de la depressió central de Mallorca, ocupant al voltant dels 600 km2, un 21,56% de la superfície de l’illa.

 

La part més cèntrica presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. La gran majoria de les terres de la zona oscil·la entre els 50 i els 150 metres d’altitud, mentre que l’alçada dels puigs no sol sobrepassar els 300 metres. El cim més alt de la comarca és el Puig de Randa, que assoleix els 548 metres d’alçada.

 

Pel que fa a la hidrologia del Pla, la comarca es troba travessada per diversos torrents i afluents que vessen cap a la Badia d’Alcúdia (torrents de Son Bauló, de Son Real, de na Borges), cap a l’Albufera d’Alcúdia (torrents de Muro, de Sant Miquel), cap a la Badia de Palma (mitjançant el torrent Punxuat – barranc de Sa Talaia, del barrant de Son Gual i d’altres), o cap a la depressió de Campos (una sèrie de cursos que aboquen al torrent de Son Barbut, afluent del torrent de Son Xorc). A més a més, hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que assoleix la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la Badia d’Alcúdia, de dificultosa explotació humana ja què es salinitza fàcilment).

 

Clima

 

El clima és el típic mediterrani, amb un període sec i calorós a l’estiu, i els hiverns freds i humits. Les pluges es manifesten sobretot a la tardor, al igual que a la resta de Mallorca. No obstant, es donen algunes característiques específiques del Pla: l’oscil·lació tèrmica és notòria ja que la disposició interior de la comarca disminueix els efectes moderadors de la mar, són comuns les boires, i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres punts de l’illa) que poden superar els 200mm en unes poques hores.

 

Vegetació

 

La sequera de l’estiu a les terres del Pla fa que les plantes de fulla tendra difícilment hi puguin viure. Les comunitats típiques de la zona i que en configuren el seu paisatge natural són l’alzinar i la garriga o ullastrar.

 

Podem destacar alguns espais on s’arracona la vegetació natural del Pla: els puigs de Randa, de Son Seguí, de Bonany, de Sant Miquel i de Sant Nofre, i la Comuna de Lloret o la zona de na Borges. Totes aquestes àrees tenen un gran valor naturístic i es troben protegides per la Llei d’Espais Naturals que els cataloga com a Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI).

 

Població

 

Si bé és cert que la comarca del Pla és una de les zones manco poblades de Mallorca, les dades demogràfiques demostren un petit creixement poblacional al llarg dels darrers anys. Segons les dades recollides per l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, la població del Pla ha passat dels 28.000 habitants, aproximadament, de l’any 1996, al voltant dels 37.618 habitants que es comptabilitzaren el 2017.

 

En certa manera, la població ha crescut gràcies a l’arribada de gent d’altres comunitats autònomes d’Espanya o, fins i tot, d’altres països. A més a més, les xifres demogràfiques s’han vist incrementades per la tendència, sobretot dels darrers anys, de fugir de les ciutats per cercar una major tranquil·litat i qualitat de vida.

 

Patrimoni

 

La presència de pobladors des del II mil·lenni a.C. fa que el Pla tingui gran quantitat de jaciments arqueològics de diferents èpoques. Els talaiots en són la principal manifestació material. De la zona cal destacar el poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, i el santuari de Son Corró de Costitx (on es trobaren els caps de bou de bronze).

 

A les terres del Pla de Mallorca també podem trobar una remarcable quantitat de restes arquitectòniques que han tingut la seva importància al llarg de la història. El màxim exponent i mostra inequívoca d’explotació agrícola són les possessions, finques on es desenvolupaven totes les tasques relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. Malgrat en l’actualitat ben poques mantenen l’activitat d’explotació dels seus recursos, les cases de possessió són joies de la Mallorca rural que cal conservar. Podem destacar-hi, entre moltes altres, Albenya (Algaida), Defla (Sineu), Sant Martí d’Alanzell (Vilafranca de Bonany), Sa Bastida (Sant Joan), Son Joan Arnau (Lloret de Vistalegre) o Tagamanent (Montuïri). A més a més, als pobles del Pla podem trobar-hi moltes altres construccions relacionades amb l’explotació agrària i la seva activitat econòmica principal fins fa uns anys: molins fariners, pous, sínies, aljubs, etc.

 

Pel que fa a l’arquitectura de les viles del Pla, hem de remarcar la importància dels temples parroquials. L’Església, a més a més de conformar un dels principals elements d’influència sobre les tradicions populars i la vida sociocultural dels pobles del Pla (moltes de les festes tenen el seu origen en la religió), també ha estat determinant en la evolució arquitectònica d’aquests nuclis. L’església parroquial es constitueix com l’edifici més important de cada un dels  municipis pel seu valor històric i artístic i, en alguns casos, com la de Sineu, la de Petra o la de Porreres, destaquen per la seva antiguitat.

 

La majoria dels petits nuclis de població del Pla varen créixer a l’ombra d’aquestes edificacions. A part de les esglésies, però, hi ha moltes altres construccions que ens recorden permanentment la gran importància que ha tingut la religió i la devoció: creus de terme, rectories, convents, santuaris i ermites, etc.

 

Història

 

La zona del Pla de Mallorca compta amb la presència de pobladors des del II mil·lenni a.C. L’organització territorial musulmana separava la ciutat (una sola a tota l’illa, Madina Mayurqa) i la ruralia. El camp estava agrupat i hi havia cinc concentracions de població qualificats com a nuclis urbans (l’únic d’aquests nuclis que es troba dins l’actual Pla de Mallorca, és el de Yiynau, actualment Sineu). La resta de la ruralia presentava una població dispersa que habitava els centres d’explotació, és a dir, les alqueries i els rafals. El territori es dividia en tretze districtes o juz i l’actual comarca del Pla participava, parcialment, dels antics districtes de Murûh (Maria i Llubí) Canarrossa (Santa Eugènia, Sencelles i Costitx) i Muntuy (Montuïri i Algaida), a més del de Yiynau-Bitra (Sineu-Petra), totalment integrat dins la comarca.

 

Amb la conquesta de 1229, els cristians conservaren la dualitat ciutat-camp en l’organització territorial de Mallorca, però prescindiren de la divisió en districtes. Inicialment, la ruralia cristiana s’organitzà entorn a les esglesioles que s’erigiren des del primer moment de la conquesta. Dins el Pla de Mallorca es feren quatre d’aquestes esglesioles: Santa Maria de Sineu, Sant Pere de Petra, Santa Maria i Sant Pere de Montuïri i Sant Pere de Sencelles.

 

El rei Jaume II, l’any 1300, promulgà les Ordinacions (organització civil del territori) i es donà pas a la fundació d’onze noves viles. Així, als nuclis preexistents de Sineu, Montuïri i Sencelles, s’afegiren les viles de Petra, Sant Joan, Porreres i Algaida.

 

Per la seva banda, el 1315, el rei Sanç de Mallorca impulsà l’organització autònoma del camp enfront de la ciutat, atorgant a les viles un terç en la representació a l’assemblea del Regne de Mallorca o del Gran i General Consell.

 

La divisió comarcal de l’època cristiana, probablement data del temps de Pere el Cerimoniós, moment de maduresa de l’organització supramunicipal del camp mallorquí amb el Sindicat de Fora. A part de la ciutat, les viles s’agruparen en dues grans àrees: el Pla i la Muntanya. Així, el Pla comprenia els termes de Sineu (amb Lloret), Algaida, Porreres, Montuïri, Sant Joan, Petra (amb Vilafranca i Ariany), Muro (amb Llubí), Santa Margalida (amb Maria de la Salut), Artà (amb Capdepera i Son Servera), Manacor (amb Sant Llorenç des Cardassar), Felanitx, Santanyí (amb Ses Salines), Campos i Llucmajor.

 

Aquesta divisió perdurà, segons s’extreu dels llibres de recaptació fiscal, fins ben entrat el segle XIX. El Sindicat podia imposar contribucions per al seu propi manteniment i, a més, recaptava a la ruralia els imposts del Regne i els serveis prestats a la Corona.

 

Ja en aquells moment s’evidencien dues realitats socioeconòmiques. Per una banda, l’àrea de muntanya i de peu de muntanya s’especialitzà en una economia basada en la producció d’oli, organitzada entorn del centre mercantil d’Inca que obria el seu mercat cada dijous, i per altra banda, l’economia dels cereals, dominant al Pla i centrada mercantilment a Sineu que celebrava mercat cada dimecres.

 

Aquesta dualitat es reflectia institucionalment; així el Consell de la Part Forana es reunia en anys alterns a la parròquia d’Inca i al palau de Sineu. Es respectava l’equilibri a l’hora d’elegir la màxima representació de la part forana que ostentaven els dos anomenats Síndics Clavaris (un de la Muntanya i un del Pla).

 

La Revolta dels Forans (1450-1453) i la Germania (1521-1523), ambdues lluites motivades pels mateixos problemes, separaren aquesta Mallorca rural de la que es conformà a les èpoques moderna i contemporània. Després d’aquest fenomen, la propietat pagesa passà majoritàriament a mans de ciutadans.

 

En els segles XVII i XVIII els pobles de la comarca del Pla, al igual que el conjunt de la pagesia, es veien amenaçats per la crisi de subsistència, amb males anyades, augments de mortalitat i bandolerisme promogut pel descontent social. El Sindicat de Fora acabà només com a simple aparell de recaptació fiscal mantingut pels Borbons fins i tot després de la supressió de les institucions tradicionals del Regne.

 

Dins la pobresa generalitzada, al Pla li pertocà el paper de proveïdor de productes de primera necessitat. Així, terres com les de Petra, Sineu, Sant Joan o Montuïri es constituïren com la zona de major producció de blat, complementada amb vinyes, figuerals i ramaderia porcina i ovina.

 

Al segle XIX i la primera meitat del XX, els municipis del Pla continuaven proveint els productes agrícoles bàsics. Únicament la vila de Porreres i el seu terme constituirà una excepció: amb la sorprenent abundància, ja en el segle XVIII, de talessos de lli que es mantenen en producció, Porreres quasi igualava en població a Sineu. Però en la segona meitat del segle XVIII i en el XIX, Porreres participà en el desplegament de la viticultura i la fabricació d’aiguardent, arribant a convertir-se, a finals del segle XIX, en la vila més poblada del Pla.

 

En el segle XX, el turisme, la indústria de l’oci i les activitats directament relacionades amb aquesta, van abastar l’economia de l’illa, per a gran benefici de les zones costaneres, deixant així a l’aparell productiu tradicional dels pobles de l’interior empobrit i obsolet.

 

Actualment, i des de fa ja uns anys, el turisme d’interior ha fet reviscolar la ruralia de Mallorca. En aquest sentit, el Pla ha aprofitat la seva fisonomia, gairebé intacta, les seves tradicions i les darreres imatges de la vida pagesa que encara s’hi troben a les seves contrades, desenvolupant així un gran atractiu turístic.


QUI SOM - Coneix la nostra marca "Pla de Mallorca", creada per posar en valor els nostres recursos i maximitzar l'atractiu dels nostres pobles