Referències històriques

El terme municipal de Vilafranca té una extensió de 24 km2, una població de 3.047 habitants (dades de 2017) i limita amb els municipis de Petra, Manacor, Felanitx, Porreres i Sant Joan.

El nom de Vilafranca significa “vila exempta d’imposts”, denominació ajustada al naixement del poble, l’any 1620: es fundà Vilafranca com a nucli franc de tot tipus de contribucions i serveis respecte al Regne. El topònim ja apareix citat l’any 1633 com a Vilafranca de Sant Martí. Amb el temps la denominació va quedar reduïda a Vilafranca, fins que per un reial decret li fou imposat l’afegitó “de Bonany” per tal de diferenciar-lo d’altres municipis de l’Estat espanyol.

Les primeres mostres de poblament a Vilafranca es remunten a la prehistòria i la història antiga, documentades a través dels catorze jaciments arqueològics que es troben al municipi. Entre ells podem destacar els talaiots del Castellot Vell i de Son Pou Vell i les restes pretalaiòtiques de sa Moleta.

La presència islàmica es constata mitjançant alguns topònims àrabs d’alqueries i rafals que encara perduren, com Albadallet i Alcudiarrom.

Després de la conquesta de 1230, i segons es documenta al Llibre del Repartiment (1232), el rei Jaume I va cedir algunes alqueries als cavallers que l’havien acompanyat. Alanzell, Albadallet i el rafal de Boscana li pertocaren a Ramon de Castellbisbal; Alcudiarrom correspongué a la porció dels homes de Lleida; i Sant Martí a Ramon Saclusa. Al 1242, Sant Martí va ser obtinguda en franquícia pels templers. Amb l’abolició d’aquest ordre, el 1312, els béns passaren als hospitalers, provocant així un litigi entre aquest ordre i el rei de Mallorca, que pretenia els drets sobre el territori de l’alqueria. Una vegada en mans del rei Sanç de Mallorca, aquest la cedí al seu tresorer Sant Just. El 1391 passà, per compra, a Arnau Sureda, els descendents del qual es cognominaren Sureda de Sant Martí.

A principis del segle XX es va produir un procés de parcel·lació de moltes finques, fins aleshores propietat de la família Sureda de Sant Martí, propiciant, d’aquesta manera, un increment del nombre de petits propietaris i l’establiment d’algunes grans possessions del terme, com sa Franquesa, es Castellot, es Molí Nou, es Cremat, sa Vinya Nova i Alenzell. En aquest fenomen cal afegir-hi, també, una certa activitat artesanal que s’havia posat en marxa aprofitant el caràcter argilós de la terra que envolta el poble i que originà el naixement d’una nova via de producció industrial de caràcter familiar, avui en dia encara de certa importància, com són les teuleres.

Enllaços

• Ajuntament de Vilafranca de Bonany