Conéixer més...
UN POC D'HISTÒRIA
> Referències històriques
Referències històriques
El terme municipal de Sencelles, amb una extensió de 52,52 km2 i una població de 3.154 habitants (dades de 2017), fa partió amb els municipis de Binissalem, Inca, Costitx, Lloret de Vistalegre, Algaida, Santa Eugènia i Consell.
El topònim Sencelles es documenta per primera vegada al 1237, i encara que d’origen incert, s’apunten diferents teories: alguns defensen que prové del llatí centum cellas “cent celles”; Joan Coromines interpreta que deriva del llatí senticellas, diminutiu de sentix “arc, abatzer”; també és probable que després de la conquesta, prengués el nom del llinatge d’un propietari, Pere de Centelles, que va rebre algunes possessions del districte de Qanarusa. També hi ha altres teories basades en la tradició popular.
Biniali és un topònim d’origen àrab que deriva de Bânu Alî “fills d’Alí”. Ruberts apareix documentat al Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), amb un origen incert, Jornets pren el nom de la possessió al voltant de la qual sorgeix (malgrat sembla que prové del romànic, el seu origen és incert), Cascanar apareix documentat a partir de 1247 en diferents grafies, amb un origen desconegut encara que se li atribueix una procedència aràbiga, Laiar sembla tenir el seu origen etimològic a l’aràbic i Sonarrossa probablement és una derivació del topònim islàmic Qanarusa.
El primers indicis d’ocupació humana es remunten al període pretalaiòtic, segons les restes arqueològiques trobades, com els assentaments de poblats navetiformes a Morelló Nou, Son Calussa, Son Fransoi i Son Caimari. També hi ha gran quantitat de coves, una natural a Son Ganyada, i altres d’artificials (la cova de la Cuineta, la d’en Mariaina i la de sa Talaia). La cultura talaiòtica deixà un major nombre de restes, com els poblats de Son Fred, Son Company, es Velar de sa Coma, etc. De la dominació romana en queden restes ceràmiques recollides a la superfície de Son Fred, a Sonarrossa i Son Campaner.
De l’època islàmica, ens queden restes sobretot en la toponímia, com ho demostren els noms d’algunes alqueries: Alayar (Laiar), Beniferri (Biniferrí), Abenalia (Biniali), etc.
Després de la conquesta, el districte de Qanat al-Arusa correspongué a Gastó de Montcada, vescomte de Bearn però, vint anys més tard, les terres retornaren a les mans de Jaume I, qui les cedí al bisbe de Mallorca, l’arquebisbe de Barcelona, el sagristà de Girona i l’ardiaca de Barcelona.
L’economia i la demografia es veren afectades per les diferents revoltes i per les males anyades. A més, les sequeres produïdes entre 1732 i 1755 agreujaren la situació de misèria i de pobresa de la població.
La segregació definitiva de Costitx es produí al 1858. No obstant, les disputes per la qüestió dels límits continuaren, ja que el nou consistori tenia interès en els llogarets de Jornets, Ruberts i Binifat. Així, al 1863 les autoritats provincials que designaren el marquès de Campo-Franco com a persona encarregada d’emetre un veredicte i aquest dictaminà a favor del manteniment dels llogarets en terrenys sencellers.
Enllaços