Església parroquial de Santa Eugènia

La primera església fou construïda en el segle XVI, quan el nucli de població que envoltava l’antiga alqueria islàmica de Benibazari, convertida en alqueria de Bernat de Santa Eugènia a partir de 1230, assolí un augment significatiu de població. Dia 22 de febrer de 1583 els veïns de Santa Eugènia es reuniren en consell per tractar sobre l’edificació d’un temple que evitaria haver d’anar a l’església parroquial de Santa Maria i, per unanimitat, decidiren edificar l’església. El bisbe de Mallorca, Joan Vich i Manrique, concedí el permís i les obres començaren immediatament.

Arquitectònicament, aquest primitiu temple ens és desconegut, però devia ser un edifici senzill, de tradició gòtica i amb coberta de fusta i teules. Administrativament depenia de la parròquia de Santa Maria i l’any 1603 es convertí en vicaria per disposició del bisbe Joan Vich, amb la instal·lació de la reserva del Santíssim. Les competències àmplies que corresponen a una vicaria in capite s’aconseguiren durant el segle XVII. El primitiu oratori gòtic quedà petit davant l’augment de població i a finals del segle XVII es féu necessari aixecar una nova església.

El temple actual fou construït entre els anys 1699 i 1716, amb adicions posteriors, com la capella de la Puríssima (bastida entre 1839 i 1841), el campanar actual (cap a 1850), el creuer i la capçalera, amb el presbiteri (entre 1863 i 1869). Al 1913, en época del bisbe Pere Campins, la vicaria in capite de Santa Eugènia fou convertida en parròquia.

La façana principal mostra un parament quadrangular amb un coronament pla en forma de cornisa o motllura horitzontal. El portal major és de llinda, amb brancals amb motllura lineal al capitell i a la base. Sobre el portal s’obri un petit nínxol d’arc rodó, que conté una imatge moderna santa Eugènia i rematat pel relleu d’una creu. A la part alta de la façana hi ha un rosetó circular amb motllura helicoïdal i, més amunt, hi apareix un rellotge de sol. Davant la façana s’estén una esplanada a manera de carrera, ocupat pel fossar del poble, o es Sagrat, des de l’any 1645 fins a principis del segle XIX.

L’entrada al temple es fa a partir d’un batiport de fusta amb la data de 1870. L’interior és d’una sola nau, de planta de creu llatina, amb el creuer poc marcat, i quatre capelles laterals, a més dels braços del creuer. La coberta de la nau és de volta de canó dividida en quatre trams. L’alçat mostra una alternança entre les obertures de les capelles, altes i tancades amb un arc rodó, i les pilastres llises que separen les capelles. El centre del creuer és ocupat per una cúpula de base circular sobre petxines. A la part alta dels braços del creuer hi ha una claraboia en forma d’ull de bou a cada costat.

El retaule major és d’estil barroc, amb elements rococó, datat al 1757 i dissenyat per Fra Albert Borguny. S’aixeca damunt un basament o sòcol de fusta, modern, i configura una estructura vertical de fusta amb decoració de rocalla. En destaca un nínxol central, amb la coberta decorada amb relleus de serafins, que acull una imatge de santa Eugènia. Envoltant aquest centre, el retaule distribueix nou llenços amb representació de sants.

Rectoria

Situada a escassos metres del temple parroquial, edifici amb alçat de dues plantes, el portal forà s´aixeca damunt un sòcol que corregeix el desnivell del carrer, a l’interior destaquem les pintures de sant Onofre i Sant Pau ermità. Segle XIX -XX.

Ca ses Monges

Edifici de les monges franciscanes, filles de la Misericòrdia, presenta una façana amb alçat de tres plantes. Destaquem a l’interior el llenç barroc que representa a la Immaculada i el petit oratori neogòtic acabat al 1900. Segle XIX- XX.

Ajuntament

Situat davant la plaça de Sant Bernat, en aquest lloc es troben alguns dels edificis més representatius de la vida política, administrativa i social de la localitat. Segle XIX- XX.

Son Bosso

Segons la tradició, aquestes cases podrien constituir el nucli central de l’alqueria islàmica de Benibazari, rehabilitada per Bernat de Santa Eugènia, al voltant de les quals s’hauria anat aixecant el poble. Sembla que al segle XVI, Son Bosso era de la família Bibiloni, de malnom Bosso. El nom antic de Son Bosso sovint alterna amb els més moderns de can Paterno i sa Casa Paterna, que fan referència a l’antiguitat de la casa.

La façana exterior és un parament desornamentat, a manera de casa forta, amb un finestró quadrat a l’esquerra del portal. El portal forà és d’arc rodó adovellat, d’ampla llum, amb un escopidor de carro a l’esquerra i un brendolat de fusta en la part alta. El portal comunica amb un vestíbul, amb coberta de volta d’aresta, i un forn de pa a la dreta. A l’esquerra del vestíbul hi ha un pedrís a manera de colcador, conegut amb el nom de “es pujador”, format per una peça de pedra viva damunt un sòcol o base. El vestíbul deixa pas a una petita clastra a partir d’un gran arc rodó amb peces de marès. Al fons de la clastra s’obri la façana principal, de dues plantes d’alçat. A la planta baixa, i sobre cinc graons, hi ha un portal de llinda, amb marca conopial, i brancals amb una senzilla motllura de pedra viva. Al primer pis hi ha una finestra amb ampit, amb decoració pictòrica amb motius florals al capdamunt, a manera d’ampla sanefa. A la dreta del portal hi ha un coll de cisterna de secció quadrada, d’una peça i adossat a l’angle de les parets, amb una pica de pedra picada a la part baixa. A l’esquerra del portal hi ha un petit dipòsit d’aigua, anomenat “es cisternó”, que serveix per conduir aigua a la cisterna. Al costat de la dreta de la clastra, en angle amb la façana principal, hi ha la portassa de l’antic cup de vi, amb llinda de fusta.

Can Matet

Casa amb alçat de tres plantes amb un petit portalet que condueix als depòsits de vi d’un celler modernitzat. Segle XIX –XX.

S'Aljub

El carrer de s’Aljub és una de les vies més importants del poble, ja que enllaça les carreteres de Sencelles i de Sineu, alhora que separa els nuclis de la Vila i del Puget. L’aljub que li dóna nom és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. És un dipòsit d’aigua de planta rectangular, adossat al parament de la casa veïna. La coberta és de volta molt rebaixada, amb els costats plans i la superfície emmarcada amb còdols de reduïdes dimensions, lligats amb argamassa de calç, i amb dos colls de cisterna que en sobresurten, de secció quadrada, amb capella o coberta apuntada. De cada un dels colls parteix una canaleta que comunica amb la corresponent pica. Es conserven encara alguns ferros i baules que servien per fermar el bestiar que s’hi abeurava.

Fins a la dècada de 1950 l’aljub subministrava bona part de l’aigua que consumia la població, que també comptava amb les corresponents cisternes familiars i amb diversos pous de vena. Possiblement aquest aljub es tracti de l´ antecessor de l´ aljub de l´ alqueria islàmica de Benibazari.

Es Puget

Es Puget era un terreny qualificat com a bé comunal adscrit a l’església segons capbrevació de 21 de desembre de 1747. Al llarg del segle XVIII es Puget es dividí en parcel·les per bastir-hi cases i, gràcies a la posició alterosa, alguns molins de vent. Amb el temps, es configuraren els carrers i la placeta des Puget.

Jornets i la tafona de Jornets

Una de les cases que destacam des Puget és la de Jornets, (C/ Ramon Llull, 33), amb una façana de tres plantes d’alçat, portal és d’arc rodó, amb brancals de pedra viva i una finestra rectangular a cada costat del portal. En el primer pis hi ha un balcó sobre el portal, i una finestra a cada costat i el porxo, en el segon pis, presenta tres finestrons. A la part posterior de les cases, amb entrada per un carrer sense sortida anomenat passatge de Jornets, es conserva parcialment la tafona des Jornets, lloc destinat a la producció d’oli.

Els Molins des Puget

Sens dubte els elements més característics del Puget són els tres molins de vent fariners, que alcen la seva silueta sobre la línia de carena del turó i de la resta de cases: el Molí de can Fideu o de can Toni Xel·la (C/ des Puget, 5), el Molí de cas Moliner Vell (Plaça del Puget, 7), amb portal de llinda i brancals de tres peces per costat, que deixà de funcionar a principis de la dècada de 1920 i se’n desmuntaren les antenes, i el Molí de can Camarada (Plaça del Puget), que, segons testimonis orals, cap al 1910 s’aturà de funcionar. En el Registre de finques de 1858 apareixen dos propietaris amb el malnom de Camarada, Bartomeu Rigo i Miquel Rigo.

Cas Senyor

El bloc principal de les cases de Cas Senyor segueixen l’estil regionalista. Destaquem l´ acompanyament amb una torre quadrangular a les cases, així com la presència d’arcs rodó motllurats i adovellats als portals principals. Segle XIX- XX.

SES ALQUERIES I SA TORRE

Sembla que el nom de ses Alqueries, en plural, prové de les dues alqueries, d’arrel islàmica, que constituïren la base del llogaret. Segons la documentació del segle XIII, aquestes alqueries molt probablement són Benibahari —o Benibafari— i Beniporrex.

En aquest llogaret hi trobam una gran quantitat de cases remarcables, com ara són les de Cas Teixidor, can Caló, can Batlet, can Cotà, s’Hostal d’en Comuna, Son Paraire, o can Corna. Així mateix és destacable el molí de Son Pau. La torre, de pedra vista, és de secció circular amb base quadrada, voltes de mig punt i coberta de teules, amb molt de rost. La construcció és de paredat amb peu de murada i dues plantes. L’envelador, amb accés per l’interior de la torre, té el sòl de rajoles. Conserva en molt bon estat el congreny i les moles com a decoració a l’exterior. L’interior es troba totalment restaurat.

S'Aljub

L´ aljub que li dona nom al carrer, és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dipòsit d´aigua de planta rectangular adossat pel lateral al parament de la casa veïna, la coberta és de volta molt rebaixada, fins al 1950 l´ aljub subministrava bona part de l´ aigua que consumia la població. Possiblement aquest aljub es tracti de l´ antecessor de l´ aljub de l´ alqueria islàmica de Benibazari.

Estació

L’edifici de l’estació fou construït en les primeres dècades de segle XX,amb alçat de dues plantes i coberta de dos aiguavessos quan es va inaugurar la línia ferroviària Santa Maria- Felanitx a finals del segle XIX.

Pou de na Perota

L’origen del Pou és islàmic segle XIII. Amb coll de cisterna de secció circular, de mamposteria, amb l’exterior lligat amb argamassa de calç.

Síquia

Travessa la carretera i circula en paral·lel vora els terrenys de Can Vanrell, el jaç del canal es troba emmarcat per gran peces de pedra, acompanyada a més per un conjunt d´ oms.

Hostal d'en Comuna

Constituïa antigament un punt d’aturada dels transeünts que anaven pel camí de Sencelles: ja fossin a llom de cavalleria o a peu .Edifici amb alçat d’una planta amb portal de llinda de marès i coberta a dos aiguavessos. Segle XIX-XX.

Molí d'en Pau

Molí que pertany al llogaret de s’Alqueria,té dues plantes amb torre de secció circular, base quadrada i voltes de mig punt; amb paredat amb peu de murada i coberta de teules. L’interior es troba totalment restaurat. Segle XIX-XX.

Possessió Sa Torre

Les cases de possessió de sa Torre, són una de les més representatives del terme municipal de Santa Eugènia. L’alçat de la façana i del primer aiguavés és de dues plantes, mentre que al segon aiguavés es veu una tercera planta (situat damunt el celler, compost per altres dos aiguavessos). El portal principal és d’arc rodó adovellat, amb dovelles molt estilitzades de pedra de Santanyí; a la dovella clau hi ha una làpida amb un relleu de la Immaculada Concepció. Els brancals del portal són d’una gran peça de pedra viva cadascun. Als costats del portal hi ha dos pedrissos coberts de lloses de pedra viva; el de la dreta apareix esglaonat perquè servia de colcador.

El portal principal comunica amb un ample vestíbul rectangular. El sòl presenta a la part central un corredor emmacat amb còdols i figures geomètriques, que servia per delimitar el pas cap al celler; a la dreta, el sòl és de trespol mallorquí, mentre que a la part esquerra el trespol s’ha reformat i ara reprodueix la tipologia de l’emmacat. A la part dreta del vestíbul hi ha un arc rebaixat transversal, amb motllures al capitell, després del qual hi ha l’arrencada d’una escala que condueix als pisos superiors. Aquest vestíbul distribueix les diverses estances de les cases: a l’esquerra, des de l’entrada, hi ha la cuina, amb un portal de llinda coronat amb un frontó de fusta. A la dreta, un portal de llinda amb un nínxol amb la imatge de la Immaculada obri l’espai de l’actual casa dels senyors: la primera sala és de planta  quadrangular, i hi destaquen diversos mobles amb marqueteria mallorquina, i una petita imatge de sant Miquel. A l’esquerra hi ha el portal de la sala de la capella, de llinda, amb una petita piqueta d’aigua beneïda a la dreta. Aquesta capella se situa dins una sala d’estar quadrada. Consta d’un petit presbiteri, que és la capella pròpiament dita, obert a partir d’un arc rodó, protegit per unes portes de fusta que l’aïllen de la sala quan no s’empra. A l’esquerra del presbiteri hi ha una petita cambra usada com a sagristia i com a confessionari. L’altar és presidit per un llenç barroc que representa sant Bonaventura; envolten la pintura tres quadrets que representen sant Alonso Rodríguez (a l’escena del castell de Bellver), santa Catalina Tomàs, i Ramon Llull (dins la cova de Miramar).

La primera sala de la casa dels senyors, abans de la sala de la capella, té un portal que comunica amb la carrera nord-est, on hi ha un coll de cisterna octogonal, amb brancals i travesser de pedra. La carrera té sòl empedrat i comunica amb uns espais enjardinats que gaudeixen de bona vista sobre la serra de Tramuntana.

Per l’escala que arrenca del vestíbul pujam al primer pis, on hi ha unes antigues estances ara habilitades com a espais per als clients de l’agroturisme i decorades amb mobiliari i detalls mallorquins. Més amunt, en el segon pis, hi ha un miradoret amb balustrada, que comunica amb les cambres- dormitoris.

El celler, situat davant el portal principal, ocupa una estança de grans dimensions. La sala apareix dividida en el centre per una renglera de tres pilars exempts i dues pilastres, embotides en els laterals, que configuren dues naus transversals. Les dues naus dissenyen un total de vuit trams, que acullen un conjunt de 17 bótes congrenyades. Aquest comunica, a partir d’un portal de llinda de gran dimensions, amb una porxada, de dos trams transversals amb tres segments cadascun, que acull una premsa i els cups de vi. La premsa de vi adopta la forma de premsa de biga, sistema molt característic emprat a les tafones per a producció d’oli. Aquest enginy conserva les diferents peces que la integren. Més a llevant de la premsa de biga, ocupant els altres trams de la porxada, hi ha els cups de vi. En conjunt, són tres enormes dipòsits folrats de pedra viva, els dos dels extrems de planta quadrada i el central, més petit, de planta rectangular. Els cups i el celler són els millors exponents de la principal activitat econòmica de la possessió: la vinya i l’elaboració de vi.

Es Molí

Molí de vent fariner, de base quadrada construït en paredat amb una base d’una planta, i la coberta de teules a un aiguavés. Segle XIX-XX.

Pou de ses Alqueries

És de tipologia de base circular, el coll del pou és de secció quadrada, de marès. Va sofrir un procés de restauració al 1996. Segle XIII.

Cementeri Jueu

Al costat del cementeri del poble trobam el cementeri jueu, recinte tancat amb barreres de metall que mostren grafies hebraiques, amb baladres i xiprers pels costats. Es fundà al 1978 i és l’únic cementeri jueu de l’illa.

Cementeri del poble

Es troba vora el cementeri jueu, tancat amb una paret d´ esquena aixecada davant un eixamplament del camí de Muntanya. Destacam el portal principal del cementeri que consta d´ un arc rebaixat protegit per un trencaaigües coronat amb una creu de ferro, desornamentada.

Cova d'en Tro

Amagada entre mates , la cova del Tro és una antiga cavitat artificial d´ enterrament; hi ha una expressió referida a les persones que semblaven morir : ” ja és per devers sa cova d´en Tro”. 

SES OLLERIES

El llogaret de ses Olleries és un nucli urbà que consta d’unes 25 cases. Deu el seu nom a les ferreries o forns de terrissers, especialitzats en la fabricació d’olles, tasses i altres recipients i atuells de cuina. És molt possible que aquesta activitat localitzada a ses Olleries es remunti a època islàmica. En tot cas, hi ha forns antiquíssims, com els de Son Garrit, Son Pericàs, can Planiol, Son Rigo i can Freixura.

S'Aljub

L´ aljub que li dona nom al carrer, és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dipòsit d´ aigua de planta rectangular adossat pel lateral al parament de la casa veïna, la coberta és de volta molt rebaixada, fins al 1950 l´ aljub subministrava bona part de l´ aigua que consumia la població. Possiblement aquest aljub es tracti de l´ antecessor de l´ aljub de l´ alqueria islàmica de Benibazari.

Son Miquelet

Aquestes cases són les més representatives d’aquest sector del poble, amb dues plantes d’alçat; el portal principal és d’arc rodó que fou convertit en allindat; el segon portal és de llinda; també tenen un celler, amb la portassa que dóna al carrer de s’Aljub.

Pou amb capelleta

Pou de capelleta, elevat respecte al nivell del terreny, amb un paretó que envolta el coll i una coberta amb forma cònica, tot fet de pedres, de diferents mides, unides amb argamassa de morter. La capelleta presenta, a més, una zona plana, formada per una llosa, des d’on es treu l’aigua de l’interior. L’obertura del pou es troba tancada mitjançant una reixa, amb un pany. Normalment, la corriola es situa a l’interior, penjada en el centre de la capelleta.

Es Pou Nou

Té coll de secció quadrada que s’aixeca sobre una base quadrada, el coll és de pedra de marès, el travesser de fusta sense corriola. L´ interior del Pou presenta paraments irregulars i es mostra abandonat. Els orígens del Pou els situam al segle XVII.

Aljub de Ses Olleries

Té planta rectangular, amb coberta de volta apuntada, destacam dos colls. Aquest aljub és un dels més importants del camí vell de Sineu, s´ utilitzava per abeurada dels transeünts i també per a les guardes d´ ovelles de transhumància. Mostra del sistema hidràulic tradicional. Originari segle XIV.

Possessió sa Cova

Documentada en el registre de finques de 1858 (segle XIX), apareixia amb una superfície, de 189 quarterades, distribuïdes en vinya, garriga, conreu, olivar, ametllers,garrovers així com terreny improductiu. La construcció presenta un alçat de dues plantes, amb portal forà de llinda i coberta de dos aiguavessos.

Hostal de Can Penós

Lloc d’aturada de carreters fins prop dels anys cinquanta. L’edifici te una sola planta d’alçat, portal de llinda i ha estat reformat. La localització d’un hostal o taverna, en aquest mateix lloc o en un de proper, es remunta a temps antics, ja que es documenta a 1350 la taverna del camí de Sineu.

Cova d'en Pala

La cova d’en Pala és una cavitat d’enterrament prehistòrica, amb una cambra principal, rectangular, de 8,25 metres de llarg, 2,30 metres d’ample i 2, 10 metres d’alt.

Cova de Lourdes

Antigament la cavitat tenia el nom de Cova dels Coloms, fins que al 1920 es va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxol de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta amb un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.

Sa Creueta

Casa que rep aquest nom per la creu de fusta que hi havia clavada a la paret del carrer, que segurament responia a una de les estacions del Via Crucis o processó dels dotze sermons, que antigament es celebrava pels carrers del poble. Actualment també és el nom d’una petita plaça davant la casa abans esmentada i des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista.

SES COVES I SON MASCARÓ

El nom del llogaret prové de les cavitats que es troben pels voltants. L’agrupació més nombrosa se situa dins el torrent de Son Vidal, entre Son Vidal i Son Sastre, però també n’hi ha en el coster del turó que ocupa el llogaret, vora les cases, com les de can Sant i Son Vidal, entre d’altres; altres es localitzen en el coster de la mola de Son Vidal, i també del que ja és pròpiament el comellar des Rafal. Algunes d’aquestes són coves artificials prehistòriques i actualment moltes de les coves són utilitzades com a magatzems, cotxeres, galliners i estables.

A aquest llogaret hi trobam una sèrie de cases importants, com les de can Matet, can Tiana, Cas Gorrió, can Soler, can Rom o Son Vidal. A més, és curiós l’espai que conté el cup i el celler de Son Vidal: a la roca natural, s’obri una balma que és ocupada pel cup de vi, excavat dins la roca i recobert de pedra viva; més endins de la cavitat, s’hi conserva encara una premsa de vi de dues espigues. A la dreta de l’entrada de la cavitat, hi ha un portal de llinda obert en un mur que tanca una balma, a manera prehistòrica. L’espai d’aquesta balma es dedicava a celler, i té també el costat de la dreta tancat artificialment amb un parament, ara cobert d’heura; a l’esquerra del cup, a la part baixa, hi ha un portal que comunica amb la base del dipòsit, on es troba la piqueta del vi.

Una altra construcció remarcable del llogaret és el pou, amb un coll de secció circular i una base més ampla. Abans de les modificacions, hi havia dues piques, una de base rectangular i una altra de circular, que ara es conserven a l’exterior de l’Ajuntament de Santa Eugènia; la primera servia per rentar i la segona per abeurar el bestiar. Precisament, la placeta que acull el pou responia a la necessitat d’espai per a l’abeurada de les guardes d’ovelles. La boca tenia un tronc a manera de travesser per treure aigua. Segons informacions orals, aquest no és un pou de vena sinó de degotissos, és a dir, de filtració i comunica amb una cova natural de grans dimensions.

S'Aljub

L´ aljub que li dona nom al carrer, és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dipòsit d´ aigua de planta rectangular adossat pel lateral al parament de la casa veïna, la coberta és de volta molt rebaixada, fins al 1950 l´ aljub subministrava bona part de l´ aigua que consumia la població. Possiblement aquest aljub es tracti de l´ antecessor de l´ aljub de l´ alqueria islàmica de Benibazari.

Pou de Son Mascaró

Pou de secció circular, amb el coll et de marès amb argamassa de ciment mallorquí i amb capella circular coma coberta; la part baixa de la boca es de pedra viva, mentre que la part superior de la mateixa és de pedra maresa, d’una peça. A l’esquerra hi ha una piqueta i, cap al fons del pou, hi descendeixen uns graons de fusta rústics, destinats a netejar el dipòsit.

Síquia de Son Mascaró

És una canal que drena les aigües de la plana de Son Mascaró cap el torrent de Solleric, vora Biniali; passa per terrenys de Son Mascaró, la Coma, Son Campins i Son Gelat, on entra en el terme de Sencelles

Possessió de Son Mascaró

Possessió originaria del segle XIII. Tenen la façana principal orientada al sud i una clastra oberta també orientada en la mateixa direcció. La façana té un alçat de dues plantes centralitzada per el portal forà, d’arc adovellat. El primer pis ocupat per la casa dels senyors, conta també amb celler de planta rectangular.

Cup i celler de Son Vidal

En la roca natural s’hi obra una balma que és ocupada per un cup de vi, excavat dins la roca i recobert de pedra viva. S’hi conserva encara una premsa de vi de dues espigues. A la dreta de l’entrada de la cavitat, hi ha una altra balma que es dedicava a celler. També podem observar el cup i a la part baixa d’aquest la piqueta de vi.

Son Vidal

Considerada con una de les cases més importants de ses Coves, presenta un alçat de dues plantes, amb portal de llinda, amb un colcador a la dreta i un pedrís a l’esquerra. En el primer pis destaca una finestra de tradició renaixentista. Rere les cases hi ha un cova on s’havia instal·lat un molí de tracció animal.

Pou de Ses Coves

Pou amb coll de secció circular, amb una base més ampla i apareix referit de ciment. Abans de les modificacions hi havia dues piques una de base rectangular i una altra de base circular, la primera servia per rentar i la segona per abeurar el bestiar.

PUIG DE SON SEGUÍ O EN MARRON

Considerada com una de les zones de més interès naturalístic del Pla de Mallorca, es considera refugi de moltes espècies animals i vegetals. Zona protegida per la Llei d’espais naturals de 1991 amb un total de 538 ha, de les quals 166 corresponen al terme municipal de Santa Eugènia.

S'Aljub

L´aljub que li dona nom al carrer, és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dipòsit d´aigua de planta rectangular adossat pel lateral al parament de la casa veïna, la coberta és de volta molt rebaixada, fins al 1950 l´ aljub subministrava bona part de l´ aigua que consumia la població. Possiblement aquest aljub es tracti de l´ antecessor de l´ aljub de l´ alqueria islàmica de Benibazari.

Pou des Puigdalt

Pou de capelleta amb base circular i coberta plana, amb obertura de llinda, i una pica a la dreta d’una peça.

Monument del Sagrat Cor

Projecte de l’escultor Amorós pareix que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Ángeles de Madrid. El conjunt de base quadrada amb alçat troncopiramidal amb la cara principal orientada cap a les cases de Son Mascaró. El tram inferior es mostra un relleu amb l’escut de Santa Eugènia. Segle XX.

Barraca de Can Loi

Interessant mostra d’arquitectura popular. Te planta rectangular, alçat de pedra seca i coberta de pedreny a manera de reble sobre lloses amples que es veuen des de l’interior. El portal és de llinda i interiorment està dividit en dues estances. Una primera a manera de vestíbul que comunica amb la cambra principal a partir d’un portalet.

Can Perol

Casa rústica de tipologia popular d’un aiguavés enrunat. A més de la planta baixa, l’alçat mostra una finestra de llinda de fusta que marca l’existència d’un primer pis. Portal de llinda d’una peça amb els brancals de tres peces cadascun. Vora la casa hi ha restes de corrals i podem veure el que podria ser un aprés (lloc per munyir les ovelles).

Ermita de Nostra Senyora de la Pau

La fundació de l’ermita es situa al segle XVII. Té planta quadrangular amb coberta de dos aiguavessos, façana desornamentada aixecada damunt carreu de pedra viva. A l’interior de la capella hi ha una estança de planta quadrangular amb un retaule de finals del segle XVII o de principis del XVIII que la presideix i que es pot tancar amb dues portes. Te al centre un nínxol destinat a acollir la imatge de la Mare de Déu de la Pau. 

Galeria d'imatges