Església parroquial de Sant Joan

Les primeres notícies d’una capella a Sant Joan daten de l’any 1249, amb el nom de Sant Joan de Sineu, localitzat a l’actual santuari de Consolació. Al 1298 el bisbe Ponç de Jardí erigí la capella en parròquia. Amb la consolidació del nucli urbà a partir de la fundació de la pobla de Sant Joan, juntament amb la incomoditat de pujar al turó on s’alçava el temple, motivaren la construcció d’un nou temple a l’emplaçament de l’actual; aquesta segona església, l’any 1541 es trobava en construcció, i al 1597 s’aixecà el campanar. Entre 1645 i 1700 el temple s’amplià amb l’adició de nous trams, i entre 1768 i 1788 la coberta es reconstruí en forma de volta de canó.

D’aquest temple resten les capelles de l’Evangeli (esquerra), i la façana i portals laterals, com també part del campanar. Al 1927, es començà a construir el temple actual. Les obres s’iniciaren per la part dreta, vora el fossar vell i un any després s’acabaren les capelles de l’Epístola. El nou presbiteri es començà al 1931, i l’any següent l’escultor Bartomeu Amorós en féu l’enteixinat. Al 1935 s’acabà el buc de l’edifici i l’interior fou enllestit al 1939, any en què es beneí la nova església. Tanmateix, l’enteixinat, obrat bàsicament per Joan Ginard, no s’acabà fins l’any 1976, mentre que la  portalada, obrada pel mestre Llabrés i amb escultura de Tomàs Vila s’enllestí al 1944.

La façana presenta un portal major neobarroc, una claraboia i la testera, formada per un coronament mixtilini. El portal és de llinda motllurada, inscrit dins un arc de mig punt, i amb brancals en forma de pilastres corínties, amb sengles piràmides amb bolla damunt. El timpà acull una imatge del titular, sant Joan, en actitud d’anunciar la vinguda del Salvador, obra de l’escultor Tomàs Vila, de 1944. A l’esquerra del frontis, s’aixeca el campanar, de secció quadrada i set cossos (el sisè i el setè tenen dues obertures d’arc ogival a cada lateral).

El coronament és un capell piramidal, d’estil neogòtic, de 1865. El portal lateral és un dels elements més antics de l’església, ja que es tracta d’un portal gòtic, del segle XVI, d’arc ogival, amb bocells i dues arquivoltes, i un guardapols, també apuntat; el timpà apareix desornamentat. A la dreta, vora el campanar, un senzill monòlit recorda el missioner fra Lluís Jaume. L’interior, d’estil clàssic, presenta una planta de tres naus, sis capelles laterals i coberta plana amb enteixinat de fusta, obra de Joan Ginard. Separen les naus dues filades de pilars de secció quadrangular, unides per arcs de mig punt. Sobre les naus laterals s’estén una galeria amb balustrada que envolta la nau, amb estàtues dels apòstols.

El presbiteri té volta de canó i presenta tres pintures murals, obra de Pere Barceló, beneïdes al 1948; representen el naixement, la predicació i el martiri del Precursor del Messies. La gran pintura del cos superior representa la glorificació de sant Joan, amb els escuts dels Verí, dels Verger i d’un altre llinatge del poble.

Les capelles laterals de l’esquerra o de l’Evangeli són: la primera, sota la tribuna, acull el portal del campanar; la del Cor de Jesús; el portal lateral, denominat dels homes, amb l’orgue a sobre, obrat entre 1873 i 1901; la de les Ànimes; la del Nom de Jesús, que acull el retaule barroc (1671), de Pere Joan Pinya, de tres carrers, el central amb el relleu de la Circumcisió; i la de sant Josep, amb retaule barroc de tres carrers, el central ocupat per una imatge del titular. Entre aquesta capella i el presbiteri, hi ha l’altar de la Sang.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la capella de la Mare de Déu de Lourdes; la de sant Antoni; la de santa Catalina Tomàs; la de la Puríssima; la del Roser; la de la Mare de Déu del Carme. La capella absidal de l’Epístola és la del Sagrari; entre aquesta i el presbiteri, hi ha la imatge de sant Joan Baptista, possiblement duita de la Seu al 1541. A l’esquerra del presbiteri hi ha la sagristia, de planta pentagonal irregular, amb un balcó que mira a l’exterior. A l’interior es conserva un quadre de fra Lluís Jaume.

El museu parroquial, situat a la galeria superior, conté, entre d’altres elements, una Mare de Déu Assumpta, de principis del segle XVI, atribuïda a Gabriel Mòger, i el reliquiari barroc de la Mare de Déu de Consolació, obrat l’any 1804.

Galeria d'imatges

Localització