Santuari de Consolació

El temple originari del santuari de Nostra Senyora de Consolació, situat sobre un turó de 172m. d’altitud, data del segle XIII, ja que hi hagué una capella documentada al 1249 que es convertí en el primer temple parroquial de Sant Joan al 1298. D’aquesta primera construcció, possiblement en restin una part dels murs exteriors, el portal que comunica a la clastra i l’espadanya o campanar de paret. Per recobrar el culte, que degué restar interromput al segle XVI, amb motiu del trasllat de l’església al centre del poble, Arnau Sureda instituí un benefici eclesiàstic. Al 1572 apareix documentat que l’església vella també era anomenada Nostra Senyora de Consolació. Al 1742 el Papa atorgà un jubileu que féu assolir molta popularitat al santuari. Entre 1755 i 1780 es reconstruí l’oratori, amb coberta de canó i amb un nou presbiteri. El cambril data de 1781, reformat posteriorment. Al 1855 el benefici fou suprimit per disposició de la llei Madoz. Entre 1959 i 1966 es féu una reforma general, dirigida per Josep Oleza Frates.

El conjunt del santuari de Consolació té entrada per una portalada d’arc de mig punt, amb carena de teules; més a la dreta, Cas Donat té dues plantes, amb portal de llinda protegit per una porxada.

Pel que fa a l’oratori, la façana principal mostra una configuració que data de la reforma de 1959, amb un alçat atalussat. El portal major és d’arc de mig punt adovellat amb guardapols, d’estil neoromànic, protegit per una porxada sostinguda per dos pilars; més amunt, s’obri una claraboia circular. El portal lateral, que forma part del temple medieval, és d’arc de mig punt adovellat, protegit per una arquivolta de senzilla motllura. L’interior és de planta rectangular, amb quatre trams de coberta de volta de canó i quatre capelles laterals, de poca profunditat, obertes amb arcs de mig punt. El presbiteri, de planta quadrangular, té coberta d’un quart d’esfera copinyada, mentre que l’alçat mostra dos arcs de

mig punt laterals i un de central que permet visualitzar el cambril, amb una cúpula i sis finestres, per a la veneració de la Mare de Déu de Consolació, una talla de mitjans del segle XVI, restaurada per Guillem Galmés al 1917.

Les capelles laterals de l’esquerra acullen: la primera, una pintura de sant Albert Magne, procedent del convent de Sant Domingo, de Palma; a la segona hi ha el portal lateral, amb un llenç de sant Joan Baptista; la tercera, té un quadre de la Mare de Déu del Remei amb la Trinitat i dos quadrets de sant Tomàs d’Aquino i sant Vicenç Ferrer; i la quarta, conté un llenç de sant Bonaventura i, als laterals, els quadres de sant Llorenç i sant Marçal.

A les capelles laterals de la dreta hi ha: la primera conté la taula gòtica de sant Pere, de principis del segle XVI, procedent del convent de Sant Domingo, de Palma; la segona, acull una pintura del Sant Crist; la tercera, un quadre de sant Domingo, també procedent del convent enderrocat de Palma i la quarta el retaule de sant Onofre, beneït el 1912.

A més de l’oratori, són destacables altres edificacions, com Cas Donat, antiga rectoria modificada i reconstruïda al llarg del temps, amb la darrera reforma datada en els anys 1959-66. En aquestes obres, s’obrí un nou portal a la clastra, s’instal·là la creu del terraplè de ses Roques i s’arranjà el jardí. Les cel·les, edificades al 1715, foren restaurades i també en aquella data s’obrí la carretera. La cisterna, amb un coll de secció octogonal, data de 1672, va ser renovada al 1777. Els dos rellotges de sol, que daten de 1986, varen ser dissenyats per Rafel Soler i treballats per Baltasar Vidal.

Galeria d'imatges

Localització