Referències històriques

El terme municipal de Sant Joan té una superfície de 38,5 km2 i una població de 2.064 habitants (dades de 2017). Confronta amb els municipis de Montuïri, Sineu, Lloret de Vistalegre, Vilafranca de Bonany, Petra i Porreres.  

El municipi pren el nom del patró i titular de l’església, Sant Joan Baptista, temple que ja apareix documentat l’any 1249 com a Sant Joan de Sineu. Aquesta advocació ha estat relacionada també amb els propietaris de sa Bastida, de llinatge Sant Joan. 

A Sant Joan es troben catalogats 42 jaciments arqueològics, la major part d’ells en molt mal estat de conservació. Del període pretalaiòtic es conserven les coves de la Bastida, la del Camp Rafal, dels Calderers, la coveta del Camp Vell, etc. Per la seva banda, de l’època talaiòtica cal destacar les necròpolis de Carrutxa i Son Gil, els sistemes hidràulics del pou Vell de la Bastida i de la Baronia, etc. De l’època romana s’han trobat ceràmiques a Son Munar, el Pujol, el turó de Pinyella i el puig de Sant Onofre.

En el període islàmic, Sant Joan es trobava a la zona sud del districte de Yiynau-Bitra. No hi havia cap nucli urbà i la població estaba dispersa per alqueries i rafals, com Alhamar, Carrutxa, Binifarda, les Algorfes i Maham. S’han trobat restes de ceràmica islàmica a l’hort de Son Baró, el turó de Pinyella, la Bastida, el Pujol i Son Gual.

Després de la conquesta, l’any 1230, l’alqueria Alhamar va ser el centre al voltant del qual va sorgir la vila. Poc després es bastí la primera església de Sant Joan, dalt del puig de Consolació, que depenia de la parròquia de Santa Maria de Sineu. Però l’any 1298, el bisbe Ponç de Jardí va crear la parròquia de Sant Joan, segregada de la de Santa Maria de Sineu.

A la primera meitat del segle XIX, varen ser freqüents les sequeres, que ocasionaren importants pèrdues a l’agricultura. L’any 1850, com a mida per a solucionar la greu situació, l’Ajuntament acordà obrir nous pous i aprofundir-ne d’altres.

L’any 1870, s’instal·là a Sant Joan la congregació de les germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Fins a mitjans del segle XX, l’activitat econòmica predominant era l’agricultura i la ramaderia. A finals del segle XX, hi destaquen els oficis de la construcció i els seus complementaris, com els fusters, lampistes, electricistes, etc.

Enllaços

• Ajuntament de Sant Joan.