Visita a l'església parroquial de Porreres

L’església parroquial de Porreres es dedica a la Mare de Déu de la Consolació. Les referències més antigues (un document de 1242, i la Bul·la d’Innocenci IV de 1248) parlen de l’església de Sant Joan de Porreres, com a sufragània de Felanitx. El 1277 aquesta església ja tendria la categoria de parròquia, ja que el seu capellà, Mn Arnau Rossell, apareix amb el títol de rector. Sembla que el primer temple es construí en el solar de l’actual oratori de l’Hospitalet. La localització en el solar actual, al llevant de l’àrea de la vila vella, data de final del segle XIV, quan s’edificà un temple gòtic amb sis capelles laterals. L’edifici actual es començà a construir en 1667, segons projecte del mestre N. Oliver, i a iniciativa del rector Gaspar Llompart. El campanar es començà l’any 1705, la nau es va acabar l’any 1714 i posteriorment s’anaren enllestint les capelles i l’ornamentació. L’estucat i la reforma de la volta daten de 1797.

La façana principal configura un parament quadrangular, molt desornamentat, dividit per quatre línies d’imposta, amb un rosetó amb motllura helicoïdal en el terç superior, i el coronament completament llis. El portal major mostra la llinda i els brancals motllurats, emmarcats per columnes de tradició coríntia sobre plints i un entaulament amb cornisa coronada per un frontó que dissenya un medalló amb un relleu de la Mare de Déu. A la dreta del portal, destaca el monument, inaugurat en 1949, dedicat al bisbe Pere Joan Campins (mort el 1915), que va ser rector de Porreres.

El campanar s’aixeca a la part dreta del temple; és de secció quadrada, amb set cossos, els dos superiors amb dos arcs ogivals per costat, i un pinacle piramidal al coronament.

L’interior és d’una sola nau, de planta rectangular amb capçalera absidal, coberta de volta de canó peraltada dividida en vuit trams i d’un quart d’esfera en forma de copinya al presbiteri. Té set capelles a cada costat i la tribuna del cor als peus de la nau. L’alçat mostra pilastres amb capitells de tradició coríntia. El presbiteri té un retaule barroc, datat al 1762, obra de Josep Sastre, que conté les imatges de la Mare de Déu de la Consolació, de sant Joan Baptista i de sant Joan Evangelista, a més d’un àtic amb la pintura de sant Pere i un coronament amb l’escut de la vila.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la del Betlem, on destaquen uns personatges de la vida popular, datats cap a 1790; la de Nostra Senyora del Carme, amb diferents pintures als costats; la de les Ànimes, presidida per un santcrist barroc i un retaule de 1752; el portal lateral, amb l’orgue al capdamunt; la de sant Antoni Abat, amb un retaule barroc molt auster, possiblement de l’església antiga; la del Sant Crist, d’estil barroc; i la dels tres Arcàngels, amb el retaule barroc, de principi del segle XVIII, obra de Domingo Ferrer.

A les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli tenim: la del baptisteri, datada al 1894; la de la Sagrada Família, amb un retaule barroc; la de sant Sebastià, amb una imatge de sant Bartomeu i una de sant Vicenç de Paül; la de sant Josep, amb la imatge del titular obra d’Adrià Ferran, de principi del segle XIX i una imatge de la Mare de Déu Morta a la predel·la; la capella fonda o del Roser, de planta octogonal, amb coberta en forma de cimbori rectangular i dues capelletes als laterals; la de sant Roc, amb el retaule, barroc, que es treballava l’any 1726; i la de sant Vicenç Ferrer, que podria datar del segle XVII, provinent de l’església anterior. Hi ha també una roda de campanetes, de 1701.

El tresor de la parròquia conserva diversos objectes litúrgics de gran valor: una arqueta per a la reserva eucarística (finals del segle XIV), la creu processional gòtica (segle XV), obra d’Antoni Oliva, el reliquiari gòtic i la custòdia neogòtica, feta per l’orfebre Fuster el 1864. També és destacable el cadirat gòtic del cor, procedent de l’església de Sant Francesc de Palma, obra de Macià Bonafè (1447-55). El temple conserva una Mare de Déu gòtica, en fusta tallada, obra de Gabriel Mòger II, de principis del segle XVI.

Galeria d'imatges

Localització