Referències històriques

El terme municipal de Porreres té una extensió de 87 km2 i una població de 5.256 habitants (dades de 2017). Fa partió amb els municipis de Montuïri, Sant Joan, Vilafranca de Bonany, Felanitx, Campos i Llucmajor.

El nom del municipi es deu a que, l’any 1231, Nunó Sanç va cedir a Guillem de Porrera l’alqueria d’Alquazor i els rafals Maffumet i Totzeta. Així, el conjunt d’aquestes terres prengué el nom del nou propietari i passà a anomenar-se alqueria de Porreres. A la vegada, el llinatge de l’esmentat Guillem tenia l’origen en el poble d’on era originari: Porrera, vila de la comarca del Priorat (Tarragona).

La gran quantitat de molins i possessions són bona prova que la principal activitat econòmica que ha marcat el terme municipal al llarg de la història és, com a la resta de municipis del Pla de Mallorca, l’agricultura i la ramaderia. Els cultius predominants han estat els cereals, l’ametler i la vinya. De la tradició vinícola ja en deixà testimoni el cardenal Despuig (1784) a la vinyeta que il·lustra el mapa, on també s’informa del cultiu de safrà. Més modernament, la producció de l’albercoc ha estat l’activitat per la que Porreres ha destacat notablement, en elaborar la major part de les orellanes de Mallorca.

Les primeres evidències de presència humana es remunten a la prehistòria, amb una trentena de jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven coves, utilitzades com a habitatges i llocs d’enterrament, i del talaiòtic trobam restes de talaiots, com el del Pou Salat, i de necròpolis, com Son Redó i la des Pagos. De l’època romana, podem destacar una làpida funerària, localitzada als terrenys de Son Cota.

A l’època islàmica, Porreres pertanyia al juz’ de Manaqur. La presència musulmana es pot trobar també en alguns topònims àrabs d’alqueries i rafals i en monedes aràbigues.

En el Llibre del Repartiment es documenta la concessió de les terres de Porreres a Nunyo Sanç. Amb la mort d’aquest (1241), els béns passaren al seu parent més pròxim, el rei Jaume I. L’església de Porreres es ressenya per primera vegada l’any 1242 i a la Bul·la d’Innocenci IV (1248) ja s’esmenta com a parròquia. L’any 1300, Porreres fou declarada pobla reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

Durant el segle XIV, una comunitat jueva residí a Porreres i s’hi documenta l’existència d’un call. La seva activitat econòmica es basava en el comerç i en el préstec de diners.

Les exclaustracions fetes a partir de 1835 afectaren a religiosos porrerencs i, sobre tot, a les terres del patrimoni de Monti-sion.

Al segle XX, la producció de l’albercoc ha estat l’activitat per la que Porreres ha destacat notablement, en elaborar la major part de l’albercoc sec.

Enllaços

• Ajuntament de Porreres.