Casa pairal de Fra Juníper Serra i Museu i Centre d'Estudis Fra Juníper Serra

Aquesta casa està situada en el número 6 del carrer del Barracar Alt. Miquel Serra, després conegut amb el nom religiós de fra Juníper, nasqué l’any 1713 a la casa dels seus padrins paterns, situada a fora vila i als cinc anys, es traslladà amb la seva família a aquesta casa. La casa fou comprada l’any 1930 pel Rotari Club, per 22.000 pessetes, i la regalà a l’ajuntament de la ciutat de San Francisco. Des de l’any 1981, és administrada per la Societat d’Amics del Pare Serra. Constitueix un habitatge representatiu dels petits propietaris pagesos del pla de Mallorca dels segles XVII i XVIII.

Té una façana de dues plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó adovellat, i compta amb una finestreta al primer pis, amb ampit. Una placa a l’esquerra del portal recorda l’evangelitzador de Califòrnia: “Casa solariega del V P Fray Junípero Serra OFM Apóstol de California. 1713-1784. El Ayuntamiento y pueblo de Petra”.

L’interior mostra un sòl amb un senzill emmacat central amb decoració geomètrica. Un arc rebaixat de petites dimensions s’obre en la paret mestra que separa els dos aiguavessos. La cuina es situa en el segon aiguavés, a l’esquerra. Al corral, hi ha un forn de pa. Del primer pis, molt senzill, en destaca una cambra.

Al costat de la casa pairal, al fons d’una carrera, es troba el Museu de Fra Juníper Serra, creat l’any 1959 pels Amics de Fra Juníper Serra. El portal forà és d’arc rodó, amb un carcanyol que mostra l’escut de la família Serra i una creu. Hi ha una porxada amb dos arcs rebaixats, així com un coll de cisterna de secció quadrangular. La campana prové de la Missió de Santa Bàrbara del Camino Real (Califòrnia).

A l’interior, la planta baixa es dedica a museu de la vida i obra del beat, amb algunes sales que contenen documentació escrita relacionada amb la seva vida (sermons, cartes...), així com informació gràfica del món americà que recorregué (mapes, pintures, gravats...). La sala de les maquetes, a l’esquerra de l’entrada, conté les maquetes de fusta de les missions fundades per fra Juníper. Una escala en escaire condueix al primer pis, on destaca la sala de les pintures, com la del martiri de fra Lluís Jaume. En aquesta planta també hi ha una biblioteca especialitzada en la figura del beat Juníper.

Convent i església conventual de Sant Bernardí

El convent de franciscans observants de Sant Bernadí de Sena fou fundat l’any 1607, per iniciativa del pare Pere Santandreu, guardià del convent de Sant Francesc de Palma i natural de Petra. Immediatament es construí un primer temple, l’espai del qual correspon a l’actual capella de Betlem. El 1657 es començà a bastir l’església i les obres, dirigides pel mestre d’obres Francesc Oliver, acabaren el 1677. A finals del segle XVII s’enllestí el claustre i la major part de les dependències del convent.

A la primera meitat del segle XVIII, hi estudià fra Juníper Serra. La comunitat religiosa fou exclaustrada amb la desamortització de 1835 i foren venudes bona part de les dependències conventuals. El 1969 els franciscans menors tornaren al convent, amb un espai sensiblement reduït.

L’església conventual, de tradició renaixentista, té un portal major amb arc de mig punt a la façana principal, absis de murs convergents i volta cassetonada. Als laterals, hi ha els nínxols que ocupaven sengles imatges de sants franciscans, avui desaparegudes. A l’esquerra de la façana s’alça el campanar, de secció quadrada. L’antic portal del convent, de llinda, se situa a l’esquerra de la façana del temple.

L’interior presenta una nau, amb coberta de volta de canó i sis capelles laterals, obertes amb un arc de mig punt. El presbiteri, de murs convergents, acull el retaule major, de 1721, presidit per una talla de la Immaculada, amb sant Joan de Capistrano i sant Jaume de la Marca als laterals i sant Bernadí, titular del temple, a l’àtic.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de les Ànimes o del Sant Crist; la de santa Clara; el portal lateral; la de sant Antoni de Pàdua; la de la Mare de Déu dels Àngels i la de sant Bonaventura. Al costat de l’esquerra o de l’Evangeli, hi ha la capella del Betlem, la del Beat Ramon Llull, la de l’antic orgue, la de sant Francesc (amb retaule obrat per Gaspar Oms Batle al 1723), la de sant Dídac o de Sant Salvador d’Horta, i la de santa Rosa de Viterbo, amb una imatge de sant Miquel a l’àtic. Tots els retaules són barrocs.              

La sagristia conté una pica rentamans amb una imponent decoració barroca i amb la data de 1727. Hi ha també un museu dedicat a exposar objectes de culte i a recordar les missions californianes del beat Juníper Serra. Del claustre només es conserven alguns vestigis i uns arcs corresponents a la reconstrucció parcial que féu l’arquitecte Gabriel Alomar. A l’antic corredor d’accés a les estances conventuals, es conserven unes interessants pintures murals.

Davant el convent s’aixeca un monument que commemora el bicentenari del naixement de fra Juníper Serra. Les quatre rajoles que decoren la peanya representen diversos motius de la vida del franciscà petrer: la primera, en el convent, vora la casa familiar; la segona, de missioner, en acció de predicar; la tercera, en el moment de rebre la comunió, abans de morir i la quarta, la missió de San Carlos Borromeo, on va morir.

Plaça de Fra Juníper Serra i plaça de Ramon Llull

Les dues places del centre de Petra es dediquen a fra Juníper Serra i a Ramon Llull, i se situen tangencialment. La primera compta amb un monument al beat petrer, amb una escultura obrada per Guillem Galmés l’any 1913, col·locada amb motiu del segon centenari del naixement del missioner. És de pedra de Santanyí i presenta una peanya troncopiramidal amb els escuts dels franciscans, de la família Serra i de la vila de Petra, a més d’una inscripció commemorativa.

La plaça de Ramon Llull era la tradicional plaça de l’Abeurador i actualment és anomenada popularment plaça del Brollador.

Casals del carrer de Ciutat

En el carrer de Ciutat, hi trobam diversos casals, com can Lloveta, situat al cantó del carrer d’en Font, datat del segle XIX. Originàriament ocupava tota la illeta, però posteriorment fou enderrocat en part. Mostra un antic portal d’arc rodó, convertit ara en finestra i destaca també una finestra atrompetada. El primer pis acull tres finestres a la façana principal i dues més al lateral, totes amb ampit.

Can Torrella es situa davant can Lloveta. Data dels segles XVI i XVII tot i que fou molt reformat en els segles XIX i XX. L’antic arc rodó del portal forà es convertí en portal de llinda. Es poden observar els arcs de descàrrega inserits dins el mur.

Davant can Torrella s’alça can Oliver, antigament dedicat a celler de can Torrella i que l’any 1912 passà a la família Oliver. El celler es conserva, i presenta tres naus separades per dues filades de pilars que aguanten els arcs i la coberta de voltes d’aresta; fou reformat a la segona meitat del segle XIX. Conserva també el cup de vi. A la planta alta de l’edifici hi funcionà el primer cinema del poble.

Església parroquial de Sant Pere

La primera referència apareix documentada a la Bul·la d’Innocenci IV, de l’any 1248, amb el nom de Sancti Petri de Petra. La primera construcció ocupava el solar de l’anomenada Rectoria Vella. Pel que fa a l’església actual, sembla que substitueix un segon temple, el primer que ocupà l’actual solar, que el 1563 tenia quatre capelles. L’edifici que ens ha arribat, que segueix un estil gòtic tardà, té una llarga història d’obres, ja que es començaren l’any 1583 i no  s’acabaren fins al 1766. El campanar s’aixecà el 1669 i el 1689 s’inaugurà la capella del Roser. L’església es beneí el 1730, però les obres continuaren fins el 1766, amb la coberta dels tres trams més propers a l’entrada. El presbiteri data de 1797.

La façana és un parament dividit en cinc cossos separats per motllures, amb un gran rosetó superior, coronat per una barana de plafons calats; als laterals s’alcen dos volums que simulen torres embegudes de secció octogonal. El portal major es troba inacabat. L’alçat lateral mostra, a la part superior, els set grans arcs rodons que ajunten els contraforts. El portal lateral, que data de 1911, fou obrat per l’escultor Guillem Galmés i conté la imatge de santa Praxedis.

El campanar s’aixeca vora la capçalera, té 31 metres d’alçada i està dividit en sis cossos separats per motllures; en els tres cossos superiors hi ha finestres geminades i, al capdamunt, un coronament piramidal.

L’interior del temple mostra una planta d’una sola nau que es divideix en set trams, amb coberta de volta de creueria. Té set capelles laterals a cada costat, introduïdes per arcs apuntats; l’ingrés o peu del temple mostra una tribuna amb volta de creuer. El presbiteri és poligonal amb nervadures i conté l’altar major, amb un retaule que data de 1790, presidit per una imatge de sant Pere, procedent del convent de Sant Domingo de Ciutat. Als costats del retaule hi ha dos portalets renaixentistes. Vora el presbiteri, des de 1980, hi ha la pica baptismal, on fou batejat fra Juníper en 1713, que data de 1588, és octogonal i fou treballada per Joan Antic i Miquel Abraham.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de sant Cosme i sant Damià, amb una pintura gòtica sobre taula, amb la representació dels sants titulars; la de santa Bàrbara; la de sant Antoni Abat; el portal lateral, amb l’orgue al capdamunt, que data de l’any 1608, obra dels germans Caimari; la de la Mare de Déu dels Dolors, amb una imatge obra de Guillem Galmés; la de santa Praxedis, patrona de la vila; i la de sant Sebastià, amb un retaule manierista que data de 1603 i que, a més de la imatge del titular, conté dos llenços que representen Cabrit i Bassa, defensors del castell d’Alaró.

Les capelles de la part esquerra o de l’Evangeli: la del beat Juníper Serra; la de sant Josep, amb un retaule barroc de Gaspar Homs; la de Sant Crist de les Ànimes; la capella fonda o del Roser, obra barroca de finals del segle XVIII amb una cúpula dividida en vuit segments, pilastres amb motllures helicoïdals i retaule barroc, dissenyat per Gaspar Ribas, i presidit per la imatge de la Mare de Déu del Roser, obra de Melcior Guasp; la de la Immaculada, amb una imatge obra de Guillem Galmés; la de santa Aina, amb un baix relleu policromat del segle XV al centre, taules pictòriques laterals amb la data de 1611 i un llenç del beat Juníper Serra, amb una relíquia a la part inferior; i la del Cor de Jesús, amb una imatge també obra de l’escultor Galmés.

A la dreta de l’altar major, amb entrada per un portal renaixentista, hi ha la sagristia, datada al 1723. A més de la calaixera, de la pica rentamans i de diverses pintures, com la de santa Bàrbara, conserva un vestit ornamental litúrgic, anomenat tern, del segle XV, de vellut verd amb guarniments brodats d’or i seda.

La Rectoria

Es troba situada davant el portal major de l’església parroquial. Al barri des Barracar es conserva el topònim de la Rectoria Vella, potser l’antecedent de l’actual. L’any 1570 s’iniciaren les obres i ha estat molt reformada al llarg del temps.

La façana mostra una altura, si bé el casal en té dues, ja que la planta baixa es troba semisoterrada. El portal forà és d’arc rodó adovellat i a la dreta hi ha dues finestres amb ampit. A la dreta de la carrera, davant la façana, hi ha uns arcs regionalistes, del segle XX, que configuraven una arcada destinada a un altre edifici. A la vora, s’alça el monument a la Pagesa, escultura obrada per Josep Gayà Font. A la façana esquerra de la principal, en destaca el relleu de sant  Vicenç Ferrer, que predicà a Petra l’any 1413; al costat, hi ha l’escut del rector Riera Font, un dels impulsors de les obres de l’edifici.

Santuari de Nostra Senyora de Bonany

El santuari es troba situat dalt del puig de Bonany, antigament anomenat puig d’en Burguès i puig de Maria, una àrea natural de 331 hectàrees de superfície. La tradició sobre l’origen de la Mare de Déu de Bonany és la típica narració de la Verge Trobada: els cristians amagaren la imatge en una cova durant la dominació islàmica, i després de la conquesta catalana fou trobada per un pastor en una cova dels voltants de la font de la Mare de Déu. Les primeres notícies del santuari es remunten al 1606, quan el rector de Petra hi promogué un petit oratori. El nom de Bonany sembla que data de 1609, quan una previsible mala anyada fou convertida en una bona collita per intercessió de la Mare de Déu després d’una processó al santuari, quan plogué abundantment.

L’església és d’estil historicista d’arrels neobarroques, bastida entre 1920 i 1925 sobre un temple barroc ampliat el 1697 i enderrocat l’any 1919, excepte la façana de l’atri, que data de 1789. Aquesta primera façana, corresponent al vestíbul o atri del temple, presenta un portal amb frontó corbat, que mostra l’escut de Petra i la data ja esmentada de 1789; aquest bloc constructiu apareix coronat per una barana calada que dóna pas a un terrat sobre el qual s’aixeca la part superior de la façana de l’oratori pròpiament dita, projectada per Antoni Giménez Vidal, amb un rosetó coronat per l’escut de Bonany i dues torrasses laterals. L’autor dels plànols del temple fou l’ermità Agustí.

L’interior és de planta de creu llatina, sense capelles laterals i amb tribuna als peus. La coberta és de volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams, i una cúpula al creuer. L’alçat de la nau mostra dues pilastres a cada lateral, d’ordre compost. Al creuer, hi ha quatre esveltes columnes estriades que comuniquen amb les corresponents petxines.

Al presbiteri, s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Bonany, una talla de fusta medieval, sedent, situada en el centre d’un cambril amb retaule barroc. El retaule major procedeix de l’església parroquial de Petra i fou restaurat per Bartomeu Amorós l’any 1941. Mostra les imatges de sant Pau Ermità, sant Antoni Abat i, a l’àtic, santa Catalina Tomàs. Als braços del creuer hi ha les imatges de sant Josep, a la dreta, i el Sant Crist, a l’esquerra. Al costat de l’Epístola, o de la dreta, de la nau hi ha sant Sebastià i sant Joan Baptista, mentre que a l’esquerra o l’Evangeli, hi apareixen santa Bàrbara i sant Miquel. Sota la tribuna, tenim el retaule de sant Gabriel i el Betlem.

A més, el santuari compta amb un espai destinat a hostatgeria, edificada el 1917, amb cel·les i altres serveis per als pelegrins. Des de 1896 fins 1990, el santuari fou conduït pels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. Actualment es troba a càrrec d’uns donats.

Al coster de llevant del puig es localitza la Fonteta de la Mare de Déu. Quan els ermitans arribaren a Bonany, la fonteta era un simple albelló; la canalitzaren i bastiren un conjunt de marjades que serviren per a millorar l’hort dels Ermitans. Al 1915, els ermitans construïren una cova de pedres, on col·locaren una imatge de marès de la Mare de Déu, amb estalactites procedents de la cova d’en Tugores.

Davall l’esplanada de davant el santuari s’alça la creu de Juníper Serra, aixecada en memòria de l’evangelitzador de Califòrnia l’any 1949, en commemoració del segon centenari del comiat de fra Juníper del poble. La tradició conta que fou aquí, al lloc conegut amb el nom de la penya del Calvari, on el pare Serra dirigí les darreres paraules als petrers abans de partir cap a Amèrica. L’estil de la creu recorda les creus bastides amb troncs i branques d’arbres que Juníper Serra aixecava on decidia fundar una missió.

Molins

Es té constància que a Petra existien 19 molins fariners, 12 dels quals han arribat als nostres dies: vuit es conserven dins el nucli urbà, tres a les proximitats i un a les afores. Destaca l’agrupació que dóna nom al carrer dels Molins i a la costa dels Molins, on hi ha sis construccions: el molí d’en Corba, el d’en Penya, el d’en Tromper, el d’en Guillem Font, el d’en Font i el molí d’en Xim, que ja molia el 1748 i fou el darrer que funcionà.

A l’altra banda del poble, vora la carretera de Son Serra, es localitzen altres dos molins, mentre que els quatre restants es troben a les proximitats del nucli urbà.

Galeria d'imatges