Visita a l'Església parroquial de Sant Pere

La primera referència apareix documentada a la Bul·la d’Innocenci IV, de l’any 1248, amb el nom de Sancti Petri de Petra. La primera construcció ocupava el solar de l’anomenada Rectoria Vella. Pel que fa a l’església actual, sembla que substitueix un segon temple, el primer que ocupà l’actual solar, que el 1563 tenia quatre capelles. L’edifici que ens ha arribat, que segueix un estil gòtic tardà, té una llarga història d’obres, ja que es començaren l’any 1583 i no  s’acabaren fins al 1766. El campanar s’aixecà el 1669 i el 1689 s’inaugurà la capella del Roser. L’església es beneí el 1730, però les obres continuaren fins el 1766, amb la coberta dels tres trams més propers a l’entrada. El presbiteri data de 1797.

La façana és un parament dividit en cinc cossos separats per motllures, amb un gran rosetó superior, coronat per una barana de plafons calats; als laterals s’alcen dos volums que simulen torres embegudes de secció octogonal. El portal major es troba inacabat. L’alçat lateral mostra, a la part superior, els set grans arcs rodons que ajunten els contraforts. El portal lateral, que data de 1911, fou obrat per l’escultor Guillem Galmés i conté la imatge de santa Praxedis.

El campanar s’aixeca vora la capçalera, té 31 metres d’alçada i està dividit en sis cossos separats per motllures; en els tres cossos superiors hi ha finestres geminades i, al capdamunt, un coronament piramidal.

L’interior del temple mostra una planta d’una sola nau que es divideix en set trams, amb coberta de volta de creueria. Té set capelles laterals a cada costat, introduïdes per arcs apuntats; l’ingrés o peu del temple mostra una tribuna amb volta de creuer. El presbiteri és poligonal amb nervadures i conté l’altar major, amb un retaule que data de 1790, presidit per una imatge de sant Pere, procedent del convent de Sant Domingo de Ciutat. Als costats del retaule hi ha dos portalets renaixentistes. Vora el presbiteri, des de 1980, hi ha la pica baptismal, on fou batejat fra Juníper en 1713, que data de 1588, és octogonal i fou treballada per Joan Antic i Miquel Abraham.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de sant Cosme i sant Damià, amb una pintura gòtica sobre taula, amb la representació dels sants titulars; la de santa Bàrbara; la de sant Antoni Abat; el portal lateral, amb l’orgue al capdamunt, que data de l’any 1608, obra dels germans Caimari; la de la Mare de Déu dels Dolors, amb una imatge obra de Guillem Galmés; la de santa Praxedis, patrona de la vila; i la de sant Sebastià, amb un retaule manierista que data de 1603 i que, a més de la imatge del titular, conté dos llenços que representen Cabrit i Bassa, defensors del castell d’Alaró.

Les capelles de la part esquerra o de l’Evangeli: la del beat Juníper Serra; la de sant Josep, amb un retaule barroc de Gaspar Homs; la de Sant Crist de les Ànimes; la capella fonda o del Roser, obra barroca de finals del segle XVIII amb una cúpula dividida en vuit segments, pilastres amb motllures helicoïdals i retaule barroc, dissenyat per Gaspar Ribas, i presidit per la imatge de la Mare de Déu del Roser, obra de Melcior Guasp; la de la Immaculada, amb una imatge obra de Guillem Galmés; la de santa Aina, amb un baix relleu policromat del segle XV al centre, taules pictòriques laterals amb la data de 1611 i un llenç del beat Juníper Serra, amb una relíquia a la part inferior; i la del Cor de Jesús, amb una imatge també obra de l’escultor Galmés.

A la dreta de l’altar major, amb entrada per un portal renaixentista, hi ha la sagristia, datada al 1723. A més de la calaixera, de la pica rentamans i de diverses pintures, com la de santa Bàrbara, conserva un vestit ornamental litúrgic, anomenat tern, del segle XV, de vellut verd amb guarniments brodats d’or i seda.

Galeria d'imatges

Localització