Excursió al Puig de Bonany i visita a l'ermita

Pujada Puig de Bonany (1 h) 

Àrea recreativa a l’aire lliure amb taules. En hivern, tenen unes sales per torrar. 

Visita ermita de Bonany (20’)

El santuari es troba situat dalt del puig de Bonany, antigament anomenat puig d’en Burguès i puig de Maria, una àrea natural de 331 hectàrees de superfície. La tradició sobre l’origen de la Mare de Déu de Bonany és la típica narració de la Verge Trobada: els cristians amagaren la imatge en una cova durant la dominació islàmica, i després de la conquesta catalana fou trobada per un pastor en una cova dels voltants de la font de la Mare de Déu. Les primeres notícies del santuari es remunten al 1606, quan el rector de Petra hi promogué un petit oratori. El nom de Bonany sembla que data de 1609, quan una previsible mala anyada fou convertida en una bona collita per intercessió de la Mare de Déu després d’una processó al santuari, quan plogué abundantment.

L’església és d’estil historicista d’arrels neobarroques, bastida entre 1920 i 1925 sobre un temple barroc ampliat el 1697 i enderrocat l’any 1919, excepte la façana de l’atri, que data de 1789. Aquesta primera façana, corresponent al vestíbul o atri del temple, presenta un portal amb frontó corbat, que mostra l’escut de Petra i la data ja esmentada de 1789; aquest bloc constructiu apareix coronat per una barana calada que dóna pas a un terrat sobre el qual s’aixeca la part superior de la façana de l’oratori pròpiament dita, projectada per Antoni Giménez Vidal, amb un rosetó coronat per l’escut de Bonany i dues torrasses laterals. L’autor dels plànols del temple fou l’ermità Agustí.

L’interior és de planta de creu llatina, sense capelles laterals i amb tribuna als peus. La coberta és de volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams, i una cúpula al creuer. L’alçat de la nau mostra dues pilastres a cada lateral, d’ordre compost. Al creuer, hi ha quatre esveltes columnes estriades que comuniquen amb les corresponents petxines.

Al presbiteri, s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Bonany, una talla de fusta medieval, sedent, situada en el centre d’un cambril amb retaule barroc. El retaule major procedeix de l’església parroquial de Petra i fou restaurat per Bartomeu Amorós l’any 1941. Mostra les imatges de sant Pau Ermità, sant Antoni Abat i, a l’àtic, santa Catalina Tomàs. Als braços del creuer hi ha les imatges de sant Josep, a la dreta, i el Sant Crist, a l’esquerra. Al costat de l’Epístola, o de la dreta, de la nau hi ha sant Sebastià i sant Joan Baptista, mentre que a l’esquerra o l’Evangeli, hi apareixen santa Bàrbara i sant Miquel. Sota la tribuna, tenim el retaule de sant Gabriel i el Betlem.

A més, el santuari compta amb un espai destinat a hostatgeria, edificada el 1917, amb cel·les i altres serveis per als pelegrins. Des de 1896 fins 1990, el santuari fou conduït pels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. Actualment es troba a càrrec d’uns donats.

Al coster de llevant del puig es localitza la Fonteta de la Mare de Déu. Quan els ermitans arribaren a Bonany, la fonteta era un simple albelló; la canalitzaren i bastiren un conjunt de marjades que serviren per a millorar l’hort dels Ermitans. Al 1915, els ermitans construïren una cova de pedres, on col·locaren una imatge de marès de la Mare de Déu, amb estalactites procedents de la cova d’en Tugores.

Davall l’esplanada de davant el santuari s’alça la creu de Juníper Serra, aixecada en memòria de l’evangelitzador de Califòrnia l’any 1949, en commemoració del segon centenari del comiat de fra Juníper del poble. La tradició conta que fou aquí, al lloc conegut amb el nom de la penya del Calvari, on el pare Serra dirigí les darreres paraules als petrers abans de partir cap a Amèrica. L’estil de la creu recorda les creus bastides amb troncs i branques d’arbres que Juníper Serra aixecava on decidia fundar una missió.

Galeria d'imatges

Localització