Referències històriques

El terme municipal de Montuïri té una superfície d’uns 41 km2 i una població de 2.836 habitants (dades de 2017). Fa partió amb els municipis de Lloret de Vistalegre, Sant Joan, Porreres, Llucmajor i Algaida.

El topònim de Montuïri, ja documentat en el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), té una procedència poc clara i ha estat interpretada per diversos autors. Els primers foren Joan Binimelis, Jeroni de Berard i Gabriel Llabrés que el feien derivar de Montecatano, Mons Ire i Mont Thiberi, respectivament. Les interpretacions més recents són les de Joan Coromines (prové del mot mossàrab montorium, derivació de promontorium, “elevació de terreny”) i Joan Miralles (deriva de montuari, “monticle”).

Juntament amb l’agricultura i la ramaderia, han tingut molta importància les activitats menestrals (ceramistes, margers, selleters, teixidors de roba, brodadores o paperers, entre d’altres artesans).     

Fou un territori molt poblat en època talaiòtica, com ens demostren el poblat de Son Fornés i les restes denominades el Campanar des Moros. A l’època islàmica, va pertànyer al districte o juz de Muntuy. Després de la conquesta de 1229, correspongué a la part reial. Entre 1236 i 1244 es fundà la parròquia de Montuïri, i el 1300 es constituí en pobla reial.

Fins a finals del segle XVIII la fam, les malalties i els deutes són els problemes tractats pels jurats i consellers de la vila. Els cultius predominants eren els de secà i la vinya ja començà a tenir la seva importància al final d’aquell segle.

L’any 1867 arribaren a Montuïri les monges de la Caritat, dedicades a la tasca educadora fins a la seva partida, l’any 1984.

Enllaços

• Ajuntament de Montuïri.
• Turisme Montuïri.