Església parroquial de Maria

La primera notícia de l’església de Maria data de 1592, quan es bastí un oratori a la finca de Son Puig; sembla que aquesta capella es localitzà en l’actual edifici de la Rectoria. El 1677 es beneí el fossar, situat vora el temple, en actiu fins mitjans segle XIX, i el 1696 s’instal·là la reserva eucarística i la pica baptismal. El 1740 l’església s’erigí en vicaria in capite, sufragània de la parròquia de Santa Margalida. El temple actual es va començar a edificar a la segona meitat del s XVIII i s’acabà el 1786. Entre els anys 1856 i 1881 s’hi feren importants obres d’engrandiment, segons projecte d’Antoni Sureda Villalonga. L’església fou erigida en parròquia l’any 1913 i el cambril de la Mare de Déu data de 1928.

La façana és un parament llis, amb portal major de llinda, aixecat sobre cinc graons. Al sobreportal hi ha un nínxol que conté una imatge de la Mare de Déu, obra de Marc Llinàs, amb el relleu d’una creu a dalt, i una inscripció de 1876: “Nom est hic aliud ince Domini Deus Porta Coeli”. Més amunt, hi ha un rosetó i, una cornisa horitzontal llisa. Davant la carrera de la façana, hi ha un coll de cisterna octogonal i una pica rectangular.

El portal lateral és de llinda motllurada i amb motius vegetals, amb un frontó triangular coronat per una creu; més amunt, hi ha un rellotge mecànic, també amb frontó triangular amb la data de 1878. El campanar, situat a l’esquerra de la capçalera, té secció quadrada i coronament en forma de bulb de secció octogonal, de reminiscències orientals.

L’interior del temple presenta una nau amb sis capelles laterals, coberta de volta de canó amb llunetes, i tribuna del cor, sostinguda per un arc rebaixat, als peus del temple, que conté l’orgue, amb una data del segle XIX, enmig de la balustrada.

El presbiteri, restaurat l’any 1952, s’aixeca sobre quatre graons i conté el retaule major barroc, de finals de segle XVIII. Presenta tres carrers separats per quatre columnes corínties, el central presidit per la imatge de la Mare de Déu de la Salut, instal·lada en un nínxol giratori que permet la veneració pel cambril posterior. La imatge és una talla de fusta policromada, de l’inici del barroc (primera meitat del segle XVII). Al carrer de l’esquerra, s’hi situa una pintura de sant Pere i al de la dreta una altra de sant Jaume; a l’àtic, hi ha un llenç de santa Margalida, coronat per les dates 1788 i 1952, any de l’acabament i restauració, respectivament. A la paret de l’esquerra hi destaca la lauda sepulcral d’Antoni Desbrull i Sureda, mort el 1780, amb l’escut policromat. El cambril és ample, amb tres finestres i coberta d’enteixinat de fusta. A la vora, hi ha un llenç que representa la revelació a sant Josep. A la paret de la dreta un altre llenç reflecteix la mort de sant Josep, i mostra també la lauda sepulcral de Joaquim Font de Roqueta Desbrull, abans Villalonga, Truyols i Boïl d’Arenós, mort el 1860.

Les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli són: la primera, sota la tribuna, sense titular, acull un ninxolet copinyat, buit, situat entre dos portalets d’accés al cor; la de la Mare de Déu del Carme; el portal lateral; la del Sant Crist, sense retaule, amb un quadre del dominic Julià Fontiroig (1545-1613), fill del poble i cofundador del convent dominic de Manacor a l’esquerra; entre la quarta i la cinquena hi ha la trona; la cinquena no té titular, ja que només hi ha l’antic accés a la capella fonda, actualment separada de la nau; la del Sagrari. A la dreta hi ha el portal de la sagristia, amb un medalló de sant Mateu sobre ell.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la del Baptisme, sota la tribuna, amb la pica baptismal i, al fons, un llenç del Baptisme de Crist; la de sant Antoni Abat; la de la Mare de Déu dels Dolors, amb una imatge de la Mare de Déu al peu de la Creu dins un retaule neoclàssic; la de la Mare de Déu del Roser, presidida per la imatge mariana titular; la de la Puríssima, inclosa dins un retaule neoclàssic, amb les armes dels Fontirroig a l’entaulament; la de sant Josep, amb un retaule barroc amb la imatge del titular. A la paret Esquerra d’aquesta capella, s’obri el portal del cambril de la Mare de Déu, de llinda amb un medalló de sant Faust al capdamunt, “patrón de los casados que desean tener hijos”, segons resa una petita inscripció explicativa. El portal condueix a un ample vestíbul al fons del qual arranca l’escala del cambril; a l’esquerra hi ha un llenç de la Nativitat i a la dreta un altre de sant Josep, a més de la imatge d’un frare que podria ser sant Domingo, que estava anteriorment a la capella de la Puríssima. Al replà de l’escala, hi ha una pintura de sant Bernat amb la llet de la Mare de Déu.

La sagristia és un espai rectangular, amb coberta d’un tram de volta d’aresta.

Galeria d'imatges

Localització