Església parroquial de Sant Feliu de Llubí

Les primeres notícies d’una capella a Llubí daten de l’any 1297, sota la jurisdicció de l’abadia benedictina de Sant Feliu de Guíxols i amb sant Feliu i sant Pere com a titulars. A partir del s XIV, sant Feliu en fou l’únic titular. El temple actual fou construït entre 1570 i 1650, i ampliat entre 1870 i 1896. Al 1629, l’oratori fou erigit en vicaria in capite, sufragània de la parròquia de Muro. La reserva eucarística s’hi instal·là el 1660. Cap a 1885, segons l’Arxiduc, s’hi feien obres d’ampliació, amb l’adició del presbiteri i de les dues capelles properes a cada costat i s’acabaren al 1895 amb la finalització de la sagristia. Al 1913 s’aconseguí la categoria de parròquia, amb Mn. Gabriel Tomàs Siquier com a primer rector. Al 1934, s’engrandí la capella del Roser.

La façana presenta un parament desornamentat, amb portal de llinda i una claraboia superior; la testera és un coronament pla, amb motllura rectilínia. Hi observam un escut quarterat, amb les armes dels Descatlar, Alvarez de Zamudio, Pont i Campfullós, que fins a final de s XIX es trobava a l’interior, a l’arc toral del presbiteri. A l’esquerra del frontis, s’aixeca el campanar, de secció quadrada i sis cossos, dels quals el cinquè té una obertura d’arc rodó a cada lateral, i el sisè planteja una finestra ogival a cada costat i un pinacle a cada angle; el coronament és un capell piramidal, d’estil neogòtic, de principis de s XX.

L’interior presenta una planta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i set capelles laterals. Als peus hi ha la tribuna del cor, amb un arc rebaixat, volta de creueria i balustrada. El presbiteri mostra un retaule major barroc, de tres carrers separats per columnes corínties, amb la imatge del titular, sant Feliu, en el carrer central, la de sant Pau, a l’esquerra, i la de sant Antoni, a la dreta, aquestes dues darreres datades del 1790. En el cos superior, hi ha una pintura de sant Pere.

Les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli són: la del baptisme, sota la tribuna; la de la Mare de Déu de l’Amor Diví, amb un sant Andreu a l’àtic (titular de la capella al 1789) i una Mare de Déu Morta en una urna inferior, datable al segle XVIII; la capella fonda, amb planta i cúpula hexagonal, sense llanternó, dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb quatre petits retaulets i san Dominguito de Val (Nin crucificat pels jueus, amb la creu trinitària) a la dreta de l’entrada; la de sant Josep, classicista; la de la Mare de Déu de la Salut, amb l’escut dels Sureda (o dels Moragues, segons Berard) a la coberta; la del Sagrat Cor; i la de la Mare de Déu dels Dolors, amb un sant Miquel a l’àtic.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de sant Antoni de Pàdua, sota la tribuna; la de les Ànimes, amb un Santcrist; la de la Mare de Déu del Carme, obra classicista, amb una pintura de sant Bonaventura (1221-74); la de Mare de Déu dels Àngels, amb l’escut dels Ramis a la clau de volta i dues pintures als laterals; la de la Immaculada, de factura neobarroca; el portal lateral i la darrera és la de sant Marçal, d’estil barroc, amb la imatge del titular, una columna salomònica a cada lateral i un medalló amb la Presentació a l’àtic.

A la dreta del presbiteri, un portal de llinda i un corredor condueixen a la sagristia, de planta quadrada, amb coberta de dos trams de creueria rebaixada i, a l’arc central, la data de 1895. Al seu interior es poden observar diversos elements, com un rentamans, una custodia i diverses bacines o algunes pintures. L’orgue, situat a la tribuna del cor, data del segle XVII i s’atribueix indistintament als orgueners Sebastià Caimari i Gabriel Tomàs.

Galeria d'imatges

Localització