Son Joan Arnau

Aquesta possessió era antigament l’alqueria Benidurri, documentada al Llibre del Repartiment (1232), i que correspongué a Guillem Arnau, un descendent del qual donà nom a la finca. Un Joan Arnau apareix l’any 1451, durant l’Aixecament Forà, com a delegat del Govern a Sineu. Segons J. M. Bover, el primer membre de la família Arnau instal·lat al terme de Sineu fou Ponç Arnau, que intervingué en la conquesta de 1229. A la cinquena generació, Pere Arnau testà al 1473 i fundà un senyoriu sobre la finca de Son Marron. A principis del segle XVI la casa dels Arnau es dividí en tres parts: la de Son Joan Arnau, propietat que passà als Despuig en el segle XVII; la dels Arnau de Binitaref, que acabà amb Joan Arnau de Pacs (succeït per la família Costa i la de Joan Trullols del Mercat); i la dels Arnau de Son Marron, que passà als Figueres i als Ferrer de Sant Jordi.

A la primera meitat del segle XVII, Joan Despuig i Despuig comprà la finca de Son Joan Arnau al darrer propietari de llinatge Arnau. Aquest nou propietari, en 1656, deixà la finca en concepte de dot al Monestir de monges dominicanes de Santa Catalina de Siena, fundat a Palma el 1658. Poc abans, al 1652, les cases serviren de llatzaret per als apestats. L’any 1818 pertanyia al convent de Santa Catalina de Siena; aleshores tenia grans cases, amb capella, celler i molí de sang. Les lleis desamortitzadores de Mendizàbal exclaustraren el convent i expropiaren les seves finques, entre les quals es trobava la de Son Joan Arnau. Al 1862, era de l’armador i comerciant Ignasi Fuster. Els Fuster foren heretats pels Aguiló ‘Cera’. Al 1900 era de Joan Aguiló Valentí i al 1953 era de Joan Aguiló Aguiló. Actualment pertany a la família Coll, ja que al 1987 fou adquirida per Josep Coll.

L’any 1706 nasqué, a les cases de Son Joan Arnau, Jacint Montserrat Fontanet Llabrés, quan els seus pares eren llogaters de la finca; fou un pagès exemplar, autor de l’obra titulada L’art de Conró (1747), dissenyador de la canaleta de Massanella (1750) i, segons la tradició, inventor del carretó de batre. Morí a Mancor l’any 1762.

La façana de les cases s’aixeca davant una carrera i presenta tres plantes d’alçat, amb dos blocs constructius diferents, més alt el de la dreta, que constitueix una autèntica torre forta. Al bloc de l’esquerra, s’obri el portal forà, d’arc rebaixat, amb l’escut dels Despuig a la dreta, traslladat des dels sestadors. El bloc de la dreta, la torre, té planta quadrada; mostra l’alçat del frontis solcat per tres línies d’imposta, i un coronament en forma de balustrada. A la planta baixa d’aquest, hi ha un portal d’arc rodó, envoltat per un guardapols, i que antigament era l’entrada a la capella. En el primer pis, sobre el portal hi ha l’escut dels Arnau, un vaixell o nau, amb una inscripció que mostra el monograma de Jesús (IHS). En el primer i segon pis, s’obri una finestra coronella, restaurada, protegida per una petita cornisa a manera de trencaaigües.

El portal forà comunica amb el vestíbul, amb coberta embigada; a la dreta, un portal de llinda motllurada comunica amb la capella, amb coberta de volta rebaixada, que conté la imatge d’una Immaculada, en metall, un reliquiari de sant Josep i una pintura amb la Sagrada Família. Des del vestíbul, un arc rebaixat permet l’entrada a la clastra, de planta quadrangular, envoltada d’arcs rebaixats sostinguts per pilars de secció rectangular i amb sòl enllosat; el primer pis mostra rengleres de finestres d’arc rodó. El centre és ocupat per dos colls de cisterna octogonals, un dels quals porta al ferro la data de 1873, amb les inicials IF (Ignasi Fuster). A la dreta, un arc rodó permet l’accés a la Quartera, dividida en sis trams, el darrer del qual se situa sota la torre, amb entrada per un arc diafragma.

A l’esquerra de les cases, hi ha la curiosa Casa de les Nines, de 1884, amb miniatures.                 

Galeria d'imatges

Localització