Església parroquial de la Mare de Déu de Loreto

L’origen de l’actual temple prové del convent de franciscans claustrals que es fundà a l’antiga alqueria de Manresa al 1551, iniciadors del culte a la Mare de Déu de Loreto. El convent franciscà no es consolidà, i al 1566 el traspassaren als dominics, que posaren la primera pedra de l’actual església l’any 1591. El 1757 es començà l’actual campanar.

Amb la Desamortització de 1835, els dominics foren exclaustrats i abandonaren el convent; les estances conventuals passaren a l’Estat i, a partir de 1924, es convertiren en cases consistorials. L’ Església passà al bisbat i l’any 1913 s’erigí en parròquia.

La façana se situa davant un replà elevat en relació al sòl del carrer. Es divideix en tres cossos a partir de dues línies d’imposta horitzontals. El portal configura un gran arc de mig punt, que conté l’ingrés pròpiament dit, de llinda amb entaulament amb cornisa i amb brancals en forma de pilastres estriades; el timpà mostra l’escut dels dominics i, als laterals, piràmides amb bolles. Al cos superior, hi ha una claraboia circular i, més a l’esquerra, un rellotge mecànic. La

testera és una motllura rectilínia.

El campanar, situat a la dreta de la façana, és de secció quadrada i té cinc cossos, dos dels quals sobresurten de la façana del temple. El quart té un arc rodó cegat a cada lateral i el cinquè presenta un terrat amb balustrada i una obertura d’arc de mig punt a cada lateral. El remat té forma de capell barroc, amb motllures i claraboies.

L’interior mostra una planta d’una sola nau, amb quatre trams de volta de canó i quatre capelles als laterals. Al peu del temple hi ha la tribuna del cor, sostinguda per un arc rebaixat i volta d’aresta, que conté l’orgue, engrandit pels germans Cardell al 1892. El presbiteri és de planta quadrangular, amb l’escut dels Mesquida al bell mig de la volta. El retaule major és barroc, dels inicis del segle XVII, de tres carrers, centralitzats per la imatge de la Mare de Déu de Loreto, i una talla de sant Domingo en el cos superior. Els carrers laterals mostren llenços de diversos sants. La predel·la acull les pintures de sant Tomàs i sant Robert.

Les capelles de l’esquerra o de l’Evangeli són: la de sant Sebastià, sota la tribuna, amb un retaule sense daurar amb la imatge del titular i l’escut dels Font i Roig a la clau de volta; la de sant Antoni, dins d’un retaule barroc; el tercer espai acull el portal lateral; la del Sant Crist, amb la imatge dins un retaulet barroc, amb una capelleta oberta a la paret de la dreta, on hi ha una motllura helicoïdal i la pica baptismal, octogonal, amb un cobrepiques piramidal molt agut.

Les capelles de la dreta o de l’Epístola són: la de sant Josep, amb retaule barroc profusament decorat; la de la Mare de Déu del Roser, amb imatge barroca de la titular, obra de Gregori Herrera Mateu; la capella fonda, dedicada a la Puríssima Concepció dins un retaule neorococó, ampliada l’any 1900, amb un primer tram de volta de canó i un segon tram amb coberta de cúpula amb llanternó; la del Cor de Jesús, amb la predel·la de l’antic retaule de sant Joan.

La sagristia, a la dreta del presbiteri, té una avant-sala rectangular amb coberta de volta de canó i un portal de llinda a la dreta que comunica amb un pati, que conté dos arcs rebaixats amb columnes de tradició jònica que són restes de l’antic claustre dominicà. La sagristia pròpiament dita té coberta de volta d’aresta, amb clau de volta amb l’escut dominicà; conté diversos objectes, com les restes d’un retaule gòtic i la pica rentamans.

Galeria d'imatges

Localització