Conéixer més...
UN POC D'HISTÒRIA
> Referències històriques
Referències històriques
Costitx és un dels municipis més petits del Pla de Mallorca, amb una extensió de 15,4 km2 i una població de 1.247 habitants (dades de 2017). Fa partió amb els termes municipals d’Inca, Sineu, Lloret de Vistalegre i Sencelles.
El topònim de Costitx es troba documentat en el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232): deriva del mot llatí “costa” i el sufix “-icium” (pronunciat “ic” pels àrabs), i indicava la situació geogràfica de la primitiva alqueria, adossada a un coster.
El terme de Costitx s’ha dedicat des de sempre, i quasi exclusivament, a l’agricultura. D’aquesta activitat n’han quedat moltes restes arquitectòniques de gran valor, com construccions per a l’aprofitament de l’aigua, molins de vent o cases de possessions.
Per altra banda, la fama de Costitx ve donada pels caps de bou trobats fa ja més de cent anys a Son Corró. Aquestes peces de bronze, que es configuren com la màxima expressió de culte al bou a Mallorca durant l’últim període talaiòtic, es traslladaren posteriorment al Museo Arqueológico, a Madrid. No obstant això, els costitxers han reivindicat que aquestes joies arqueològiques retornin al seu lloc d’origen.
A més, s’han trobat altres jaciments arqueològics, ja que, proporcionalment, és un dels pobles amb major nombre de restes arqueològiques per quilòmetre quadrat. Aquestes es troben disperses i envoltant l’actual nucli urbà, i permeten l’estudi de diferents tipologies. Podem destacar el Santuari de Son Corró, les navetes del Turassot des Metge o els talaiots de Son Vispó.
De l’època musulmana ens manca informació, però són destacables les troballes de ceràmica, la construcció de pous i el creixement de terres de conreu i la ramaderia. En el Repartiment després de la conquesta, correspongué al vescomte de Bearn, Gastó de Moncada, qui cedí al cavaller Arnau de Santacília l’alqueria de Costitx.
Al segle XVII, l’urbanisme del poble estava perfectament definit. Jeroni de Berard, al 1789, ressenya que tenia més de 13 carrers, alguns d’ells discontinus, i dues grans places, amb un total de 219 cases.
A partir de la Constitució de Cadis de 1812, es produí la primera independència del poble respecte de Sencelles i Joan Vallespir –Dalmau- fou el primer batle constitucional. Però amb l’abolició de la Constitució, el 1814, Costitx perdé la seva independència i tornà a dependre de Sencelles. El 4 de febrer de 1858, la reina Isabel II dictà una Reial Ordre en la qual es concedia la independència municipal del poble. En l’àmbit religiós, la independència plena tengué lloc el 1913, quan l’antiga vicaria s’erigí en parròquia.
Enllaços