Referències històriques

El terme municipal d’Ariany té 24 km2 d’extensió i una població de 854 habitants (dades de 2017). Limita amb els termes de Maria de la Salut, Santa Margalida, Petra i Sineu.

Ariany pren nom d’una alqueria àrab que ja apareix documentada en el Llibre del Repartiment de Mallorca, de 1232, amb la denominació d’Arian. L’origen del topònim és desconeguda, no obstant, el filòleg Joan Coromines defensa la possibilitat que es tracti d’algun nom preromà.

L’agricultura i la ramaderia han estat les principals i quasi úniques activitats econòmiques del poble d’Ariany. Aquesta dedicació secular és la clau del paisatge i de la vida del poble, amb sementers llaurats, pous i molins.

El terme municipal té catalogats una trentena de jaciments arqueològics, declarats Béns d’Interès Cultural l’any 1966. En destaquen, entre d’altres, la cova de sa Canova, descoberta en explotar un barrobí, datada a l’edat de bronze, el poblat talaiòtic de Calderitx, que s’usà com a lloc d’habitatge i de defensa, i la cova funerària de Son Nivorra, d’època pretalaiòtica. A més a més, a Son Bacs cal esmentar l’existència d’una sèrie de jaciments, com el conjunt de coves d’època pretalaiòtica, i a ses Comunes hi ha una cova funerària artificial de la mateixa època que les anteriors.

Del període romà no hi ha restes constructives, malgrat s’hagin trobat ceràmiques en els talaiots. De l’època musulmana tampoc en queden restes d’edificis o construccions però hi ha proves de poblament de la zona per les nombroses ceràmiques trobades, sobretot a Calderitx.

En el segle XIV s’iniciaren les parcel·lacions. Amb motiu dels canvis de propietat, els drets reconeguts als pobladors d’Ariany foren suprimits i s’iniciaren les reivindicacions insistents per part d’aquests.

Les referències d’Ariany en el segle XV continuen sent les que tracten d’establiments, vendes, testaments, etc. Cal destacar la concessió que féu el rei Alfons des de Barcelona al fidel Jordi de Sant Joan, al qual donà la jurisdicció civil de l’honor d’Ariany, que ja posseïa en franc alou. El 1518 la cavalleria d’Ariany era del magnífic Berenguer Vivot, i de la seva dona Joana de Sant Joan. El 1647 la cavalleria era de dona Francisca Sureda i Vivot, muller de Jeroni de Sant Joan. Després passà a Jordi de Sant Joan i, el 1669, a Magdalena Sureda per cessió de dona Francesca de Sant Joan i Fuster muller de Jordi de Sant Joan. D’aquesta, pel seu matrimoni amb Francesc Cotoner, passà a la família Cotoner. El 1717, el rei Felip V de Borbó concedí el títol de marquès d’Ariany a favor de Marc Antoni Cotoner i Sureda, successor de la seva mare, que va dur de Madrid (1744) la imatge de la Mare de Déu d’Atotxa que, amb el temps, arribà a ser la titular del temple.

El 12 d’agost de 1980 es presentà una proposta sobre la possible segregació d’Ariany del municipi de Petra. La resposta fou favorable i, per això, es va sol·licitar a l’Ajuntament de Petra la creació d’una comissió mixta per establir les bases de l’acord. El projecte va ser aprovat a l’Ajuntament de Petra el 7 de juliol de 1981. L’aprovació definitiva d’independència va ser publicada al Boletín Oficial del Estado dia 30 de juliol de 1982.

Enllaços

• Ajuntament de d'Ariany.